Coll de Marmare, Chioula i Pradel

Aquesta setmana el temps ja ha canviat, ha vingut el fred de cop i tot i que ja fa unes setmanes que hem entrat a la tardor, és ara quan els colors comencen a canviar donant unes tonalitats especials a indrets que per ells mateixos son especials.

Un d'aquests llocs és el coll de Marmare, un recó mig amagat de l'Ariege, carretera estreta, poc trànsit i bona companyia.


ón

No és un port dur, els kilòmetres més pendents ens els trobem després del poble de Tignac, amb una mitjana del 9%, tret d'aquest tram la resta del total de 14km està propera a 6%









Arribem al Coll de Marmare i seguim pujant fins al Coll de Chioula, que per aquesta cara és la més fàcil i en ràpid hi arribem.
En ràpid descens amb el gèlid vent i la penetrant humitat arribem a la carretera del Pailheres, als pocs kilòmetres trenquem a l'esquerra direcció coll de Pradel.







És el port més maco del dia i també el més dur, les seves rampes del 15% ens les suavitza les precioses tonalitats de la vegetació que ens envolta i que per moments ens amaga el negre asfalt sota una catifa de fulles.

Al final han sortit 50km amb un desnivell positiu de 1532m en 3h30