divendres, 26 de març del 2010

Entrenant per Pirineus

Aquest divendres me l'he agafat de festa. Tenia ganes de canviar d'aires i he decidit agafar la auto i anar-me a desfer els quàdriceps pels ports de Bagneres de Luchon i la Vall d'Aran.

Surto dijous per la tarda i arribo a Bagneres de Luchon a les 12h de la nit, abans he parat a sopar a Llavorsí. Part de trajecte l'he fet plovent, espero que les condicions canviïn per demà!

La idea per a demà divendres és desde Bagneres de Luchon pujar el Peyresourde, baixar fins Arreau pujar l'Aspin baixar fins a Santa Maria de Campan, pujar el Tourmalet fins on es pugui, segurament a partir de La Mongie estarà tancat i tornar a Bagneres de Luchon desfent el camí fet.

M'aixeco a les 7h, he dormit força be i el dia es presenta assoleiat. Esmorço com un Viking i em disposo a afrontar el primer escull del dia el Peyresourde, l'única vegada que l'he fet va ser durant la travessa del Pirineu i el varem fer tot amb bòira així que serà nou per a mi.




últimes paelles abans de coronar el Peyresourde

En total son 14km d'ascenció, les primeres rampes se'm fan força dures, però de seguida m'hi vaig acostumant i quasi sense adonar-me'n arribo a dalt, ja tinc el primer, el descens fins a Arreau força ràpid al principi per després alternar amb zones de plans i inclús alguna pujada suau.


El segon port, l'Aspin, em va quedar gravat a la memòria per la seva bellesa, tot i que el coll el veus ja desde força avall l'entorn és espectacular, un verd intens t'envolta a tothora.







Ja a Santa Maria de Campan comença el que serà el port més dur del dia el Tourmalet, el més mític entre tots els colls, bressol de gestes i d'herois sobre la bici.
Ja tinc les cames acostumades a les rampes del 8% però no al 9 ni al 10%, kilòmetres aquests que em portaràn fins La Mongie i on la carretera és tallada en època invernal.




estació d'esquí de la Mongie

Mitja volta i en ràpid descens em torno a presentar a Santa Maria de Campan, des d'aquí l'Aspin no em preocupa és la part més suau, potser el tram més mantingut és desde la cantera de marbre fins al coll però ja és vell conegut i en cap moment passa del 8%. Així que xino xano faig cim (més cansat del què m'esperava) i em deixo anar fins a Arreau.



El tram entre Arreau i els peus del Peyresourde son els més pesats, un fals pla força trencacames.





Vistes del veí Coll d'Azet.

El Peyresourde per aquesta cara no és cap broma, amb força kilòmetres al 8 i 8.5% i amb ràfegues de vent en contra em faran suar de valent. Per fí corono i ara si em deixo anar pràcticament sense pedalar, porto 6h15 pedalant i més de 4400m de desnivell a les cames, penso buidar la nevera en quan arribi a la auto ( si es que la trobo).

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada