Pot ser l'últim treking de l'any, a partir d'aquestes dates la lògica aconsella canviar les botes de treking pels esquís de travessa i la diversitat de colors s'unifica en un de sol, el blanc.
L'itinerari escollit: el Pic Peric desde les Bulloses.
Sortim a quarts de 9 de Llívia, Gonzalo i jo direcció al parking de l'Hotel Boneshores al costat del llac de les Bulloses, el dia és explèndid no hi ha pràcticament núvols, fa caloreta, pot ser un bon tancament de temporada!
Sortim del parking i ens disposem a vorejar el llac/presa, al fons s'albira el nostre objectiu, amenaçat per núvols baixos.
En 30' deixem el llac endarrera, travessem un pont de fusta i anem seguint les marques de GR fins que un rètol ens mana girar a l'esquerra en direcció Campcardós.
El ritme és el suficientment tranquil com per a permetre'ns anar xerrant durant tot el recorregut i sense adonar-nos-en arribem al petit refugi de la Balmeta, portem dues hores, entrem a fer el xafarder, li fem una ullada al temps (sembla que el cim faci de barrera als núvols i no els deixi passar) i continuem cap al cim.
Ataquem la pala final, pràcticament aquí guanyarem tot el desnivell fins el cim, així doncs la pendent és força més acusada. Ens trobem zones amb neu gelada que ens obliga a clavar cantos i zones amb més gruix que ens deixa respirar una mica.
A mesura que anem pujant ens ve al cap el descens, amb aquest calçat i sense grampons no serà fàcil, gens fàcil. Instintivament aumentem el ritme passem un primer ressalt, no és aquest el cim, passem un segon ressalt... tampoc, em recorda al Cassamanya, a la tercera la vençuda, ja hi som! estem al cim del Petit Peric després de 2h30', comença a entrar vent de Nord, molt fort, arrossega la neu i ens la estavella a la cara, no veiem res, iniciem el descens sense perdre ni un segon.
La baixada es complica, a les plaques de neu gelada li sumem el vent que no ens deixa veure res, estem al Capcir o a Canadà? a les pestanyes se'ns hi gela la neu que el vent ens dispara a la cara, ens costa mantenir els ulls mig oberts, hem de baixar ja!
Rellisco i baixo uns metres lliscant, m'aturo amb el bastó, m'aixeco, tinc les mans gelades, m'he deixat els guants a casa! Se m'estan congelant les mans, així m'ho fa saber el meu cap quan em començo a marejar i he d'asseure'm, em fico a les mans els guants de recanvi de Gonzalo, vec una mica d'aigua i cap abaix,hem de sortir d'aquí! A mesura que anem baixant el vent suavitza, anem a buscar el bosc allà estarem més progegits. Anem baixant per un recorregut diferent al de pujada, arribem a un parell de llacs i tot seguint el torrent arribem fins el refugi, parem lo just per a veure una mica de te calent i per evitar refredar-nos sortim ràpid, la tempesta ha deixat 15cm de neu nova i no hi queda cap tipus de rastre d'aquest matí, tot i això aconseguim intuir el camí tot i que al final, un cop hem arribat al cotxe, ens n'adonem que hem trigat 30' més a baixar del cim que en arribar-hi!!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada