Estem contents però no tan eufòrics com en les primeres etapes, l'objectiu s'apropa i marca l'inici del final, en un costat de la balança l'alegria d'haver-ho conseguit, en l'altre la nostàlgia dels moments viscuts i la tristor de la fi d'aquests dies. Com diu en Eduard Punset, "la felicitat es trova a la sala d'espera de la felicitat" i és ben cert. Sort que tenim al Sr. Gautxiño que amb el Hacky ens va deleitant amb els seus malabarismes, i aconsegueix per uns moments evadir-nos dels nostres pensaments.
Aquesta nit, crec que cap de nosaltres hem dormit massa be, ja sigui per la bateria, ja sigui per d'altres coses. Una vegada ho tenim tot apunt, arriba el moment delicat, s'engegarà la autocaravana? la resposta és no. Així que la intentem engegar pendent avall i la sorpresa és que tampoc ho aconseguim!! Arribo al final de la rampa i allà em quedo, tirat com un cuc. M'intento arramblar el màxim possible a la part dreta de la carretera però no té vorals i el pitjor és el trànsit de cotxes! Truquem a la companyia, cap problema en 45' minuts arriba la grua. La grua per a què volem la grua, que ens porti una bateria i acabarem abans, no aconseguim fer-li entendre la situació així que esperem. Ja portem 45' esperant, anem en busca d'ajuda, trobem un pagès que, molt amable, ens apropa un tot terreny per a intentar-la engegar amb les pinces. No s'engega! ho tornem a intentar però no hi ha sort, deu estar tan descarregada que li cal més potència.
L'home se'n va al maleter del cotxe i treu uns cables que semblaven els cables de la llum d'una central elèctrica : " si amb això no s'engega..."
A la tercera la vençuda! ha reaccionat, ja la tenim funcionant! ara però el primordial és solucionar aquest problema lo abans possible i avui dissabte vol dir arribar a un poble suficientment gran com per a que tinguin aquest tipus de bateria abans de les 12h!
Sortim direcció St.Jean pied de port, hem de creuar 2 colls, els mateixos que ens tocava fer en bici, el coll de Bagargui i el de Burdincurutxeta. Triguem 1h15' en arribar. Just a les afores de St Jean a mà dreta un taller força gran, fa bona pinta. Aparquem i parem el motor... oh oh
Ens aten un home molt amable que també amablement ens ensenya com la bateria està fotuda i per tant s'ha de canviar i molt amablement s'encarrega ell d'anar-la a trobar a un taller conegut, que ell no la te en stock.
Ufff, passen 10 minuts i encara no ha vingut, què farem si no aconseguim una bateria nova? no podem abandonar a 100km del cantàbric!
Passa un quart d'hora i res de res. Com tenim més moral que l'Alcoyano, ens fiquem a estendre la roba per l'escala, els retrovisors, algun pal de fusta proper...
I entre mitjó i mitjó veiem arribar un renault a tot drap. És ell i porta la bateria.
És qüestió de 20 minuts que la tenim muntada pagada, hem recollit la roba i estem de camí, o més ben dit estem desfent el camí, anem cap a Larrau!!
Parem al coll de Bagargui, no cal que la autocaravana baixi fins a Larrau, mengem algo, ens canviem i comencem l'etapa del dia baixant un coll que moments després el tornarem a pujar.
Són les tres de la tarda i tot just comencem l'etapa d'avui, tenim clar que no arribarem fins a Hondarribia, així que ens fiquem com a objetiu la meitat del recorregut, arribarem fins al petit poblet d'Arizcun.
Sortim desde on ho vem deixar ahir el primer port del dia no ens deixa massa terreny per a escalfar, es tracta del coll de Bagargui, no és qualsevol cosa, les seves rampes i la continuïtat dels kilòmetres centrals fan treballar de valent les nostres cames, les pulsacions, no pugen.
Durant tota la pujada, és continu el degoteig de cotxes que pujen i baixen per la carretera, el rally està movent molta gent, un rally que es fa per les pistes forestals de la selva d'Iraty, si això es fes a Espanya...
Arribem al coll, i mentres ens relaxem fent posats per la foto ens trobem al mecànic que hores abans ens ha fet resucitar la autocaravana, tant amable com sempre, xerrem durant una estona i es despedeix amablement fins la propera.
El descens fins a Iraty Cize és relativament curt i als pocs metres ens desabriguem per a afrontar el curt però maco port de Burdincurutxeta. Com no pot ser d'altra manera fem la foto de rigor i després d'un llarg descens arribem fins a St Jean le Vieux, passem per davant del mecànic, naturalment és tancat, que just ens ha anat!
Ara ja per terreny més de contrarellotgista que d'escalador van avançant els kilòmetres passant per pobles com St. Etienne de Baigorry.
És precisament aquí on comencem el que serà l'últim coll del dia, el coll d'Ispegui, frontera natural amb Navarra.
És un coll per a disfrutar, no tenim pressa anem be de temps i en poc menys de 9 kilòmetres arribarem adalt;és un bon moment doncs per a evaluar el que ha sigut el dia i programar el dia de demà, l'arribada al mar.
Ens ha passat ràpid la pujada i ja ens trobem baixant, xino xano, parant a fer fotos i disfrutant del paissatge.
Arribem a Arizcun i no ens costa trobar "l'apartamentet", ens canviem, i ràpidament anem a comprar pa abans que ens tenquin, necessitem aquestes calories extra cosa que ens fa convertir en uns adictes al pa!
Després d'un tomb pel poble ens fem amb dues barres de mig (que per cert una d'elles quasi be no arriba a la taula), sopem i acabem d'organitzar el que serà el dia de demà.
El resum del dia : 70km en 3h27' i 1634m
Veure Larrau-Arizcun mapa ampliat
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada