Travessa dels Pirineus (etapa 7)

Avui és el gran dia, avui si tot va be completarem la travessa, tenim l'agenda una mica apretada perquè hem d'anar a dinar prop de Bilbao, que estem convidats, així que començarem el dia ben d'hora i l'acabarem ben tard en platges banyades pel cantàbric i empapant-nos de les últimes llum del dia vora el mar, conscients que aquella mateixa posta de sol no només marca el final del dia sino també de la nostra aventura particular o això pensavem.

Hem estat fent números i creiem que en poc més de 3h 30' arribem a Hondarribia, així que per a que tot vagi be i anem amb temps suficient, sortim puntualment a les 8h. Fot un fred que pela, no tant per la temperatura com per la boira i la humitat. Ens abriguem com si de l'hivern es tractés, ja hi haurà temps de despullar-se (o això esperem).
El primer port del dia és el d'Otxondo, sense cap tipus de complicacions però en un primer moment ens costa trobar el camí correcte, tots els mapes que portem son francesos i aquesta zona no hi figura!.





Gonzalo està a part de congelat neguitós perquè per a fer els 10km del port triguem pràcticament 1h! un cop feta la foto de rigor iniciem el descens direcció Dancharia i Sare, trobem moltes grupetes de ciclistes, clar avui és diumenge, quina gentada!
Desde Sare encarem el coll de Lizuniaga, no sense abans donar un tomb pel poble, per una mala interpretació de qui portava el mapa! (jo) després d'aquest recorregut turístic i de perdre encara una mica més de temps decidim apretar una mica que el temps se'ns està menjant. Així que el coll de Lizuniaga que ens portarà fins a Vera de Bidasoa és un vist i no vist, posterior descens fins a Vera el fem també a ritme i amb l'últim port de la travessa a la vista el pujem també a ritme, però un cop a dalt ens permetem el luxe de coronar-lo agafats de les mans, és l'últim port i podem veure el mar! ens resten 16km i tindrem la feina feta, 16km que es fan llargs però que culminen a la platja d'Hondarribia, 7 dies després de tocar les calentes aigües del mediterrani. Objectiu complert, la platja és plena de gent, al final el dia s'ha arreglat i fins i tot fa caloreta.



Mentres esperem que arribi en Bruno ens arribem fins el cap Higuer.



Desde la carretera que ens hi porta les vistes sobre la platja i el mar son magnífiques.



Per fi ens trobem amb en Bruno, es veu que el GPS li ha jugat una mala passada.
Ens canviem i sortim direcció Bilbao, que ens esperen!.
Agafem l'autopista però no podem correr massa, la direcció tremola molt, creiem que hi ha alguna roda malament.
Arribem un pel tard però encara ens dónen de dinar, menys mal! perquè portem una gana a sobre...
Com m'ho he guanyat de primer arròs amb fruits del mar, de segon uns bons talls de filet de vedella, uff que bona que és la carn d'aquest país!! el postre no podia ser menys pastís de xocolata amb gelat de vainilla i xocolata desfeta per sobre......
No només ens van convidar sinó que a més és típic de segons quins restaurants-masies elaborar el seu propi vi, el txacolí, així que molt amablement ens regalen una ampolla a cadascún.
Marxem cap a casa ben servits i contents, però hem de solucionar el problema del pneumàtic, així que el millor serà quedar-nos per aquí aprop i esperar a demà a portar l'auto a un mecànic.
Com encara és prou d'hora recorrem un tram de la carretera de la costa, passem per Zarauz, Mundaka, tot perseguint la millor vista sobre la posta de sol, al final parem en una zona d'aparcament propera a la carretera i ja sense presses disfrutem d'aquest espectacle.





Amb les energies mig recarregades ens toca buscar lloc per a passar la nit, la zona escollida serà un aparcament d'autocaravanes que hem vist a la platja de Hondarribia.
En un primer moment pensem que és de pagament però la sorpresa és trobar-nos la zona de teòric peatge sense barreres, que bé! sopem i després per a païr el sopar ens donem un passeig per la platja tot contemplant el reflex de la lluna sobre el mar, quina llàstima que som tot homes en un moment tant romàntic!!!!

resum del dia 77km en 3h24' i uns 1000m de desnivell








Ens llevem d'hora i anem a buscar el mecànic, tasca no gens fàcil però al final ens sortim amb la nostra, resulta que tenim el pneumàtic dret deformat, així que canviem la roda per la de recanvi que és nova i problema solucionat.



Toca desfer el camí fet durant aquests 7 dies però aquesta vegada per l'autopista. Parem a l'àrea dels Pirineus, comprem una mica de pa i embutits i enganyem la gana durant una estona, mentres passegem pel monument al Tour de France i revivim els dies viscuts, els ports pujats...