A Baiona, 14 hores i 10 minuts més tard, Octave Lapize guanya (¡al sprint!) a Albini, no sense abans, al coronar l'Aubisque, deixar per a la història la seva acusació d'assessins als organitzadors del Tour. Només 10 corredors de 59 van arribar dintre del control horari."
Seran 156km pedalant pels ports més mítics dels pirineus; sobre el seu asfalt s'han escrit les més llegendàries pàgines de la història del ciclisme i ara ens toca a nosaltres recórrer també a cop de pedal els vessants de les muntanyes per on un dia algú hi va traçar aquestes carreteres.
Volem estar més aprop de les gestes d'aquells pioners del ciclisme (quan les etapes eren eternes 300-400km) i poder estar més aprop de les sensacions que van experimentar al anar enllaçant tots aquests ports. Nosaltres no anirem desde Luchon fins a Bayona i esperem no cridar assessins al coronar l'Aubisque!
Hem estudiat molt bé l'etapa i hem determinat una sèrie de punts on ens esperarà Bruno i que aprofitarem per a recarregar tant aigua com menjar i si s'escau canviar-nos de roba. El primer punt d'encontre és als peus del Aspin, el següent al coll de Tourmalet (on hem decidit que dinarem) el tercer a l'Aubisque i finalment a Laruns, final d'etapa.
"Alea jacta est" Avui és el dia! Són les 7h30 del matí i estem una mica nerviosos, el temps es mostra inestable i no ens permet veure més enllà de la cota 1000, la boira ens acompanya ja desde fa dos dies. No ens fem endarrera, com diu el Dani Sunyer "Pit i collons".
Fem el ritual de cada matí (esmorzem, ens canviem, omplim les botelles, treiem les bicis, les engreixem..) i cap a les 8h30 comencem a pedalar, ens anem controlant molt el ritme a les pujades, no passem dels 250w, acompanyats d'unes 130 pulsacions anem pujant el primer port del dia el Peyresourde.
No el disfrutem massa, la boira no ens permet impregnar-nos de les vistes que ens envolten, amb el seu tel blanquinós obliga a a fixar la vista en els poc més de 10m davant nostre. Ens decepciona una mica el port n'esperavem més, potser per culpa de la boira?
Fem cim, fem la foto de rigor,
mengem, ens abriguem i cap a Arreau. Descens delicat perquè a part de no deixar-nos disfrutar de les vistes, resulta que la boira també és pixanera i l'asfalt és ben moll.
Tot baixant ens anem creuant amb grupets de ciclistes que van pujant per l'altre vessant, deu n'hi do quina afició hi ha al ciclisme en aquestes terres (fins hi tot ens ha semblat veure alguna dona!)
Del peu del port fins a Arreau ens hi porta una carretera que a voltes planeja a voltes baixa tot a un ritme força maco; passem pel mig del poble que per cert hi ha una quantitat de gent que no deixa de sorprendre-ns, la esquivem com podem i després de creuar el pont sobre el riu als 300m sense donar-nos cap tipus de treva comencem la segona pujada del dia el coll d'Aspin.
Ens estem trobant molt bé, les sensacions acompanyen i ajuden a què el port es faci menys dur, fins i tot ens donem el luxe d'anar avançant a d'altres grups de ciclistes. L'Aspin com el Peyresourde no té grans pendents, la part central té uns quans quilòmetres que no baixen del 7%, però la resta es fa molt be.
El temps ens està donant la possibilitat de disfrutar de les seves vistes i ja desde força abaix veiem el final del port. Estem disfrutant molt, ens està agradant força més que el Peyresourde. Al coll foto de rigor,
com d'altres vegades acompanyats pels ramats de vaques que pasturen per aquestes contrades, ens abriguem i com tot el que puja ha de baixar... arribem de petac a Ste Marie de Campan, no sense abans haver parat a menjar un tall de Gatosport a mig camí quan ens hem trobat amb en Bruno.
Estem als peus del port més mític dels pirineus, potser el lloc de peregrinació que atrau a més ciclistes, on s'han escrit les més glorioses pàgines del ciclisme i on s'han produït les més grans gestes sobre una bicicleta, estem apunt d'enfrontar-nos amb sa majestat el Tourmalet.
Els primers 5 kilòmetres són enganyosos, però res més lluny de la realitat, des d'aquí ens esperen 12 kilòmetres amb mitjanes kilomètriques que en cap moment baixen del 8% i que tenen com a punt àlgid el pas per la Mongie amb un kilòmetre al 10%!
Però, ja sigui pel troç de pastis, per la prudència amb què ens hem agafat l'etapa o per que ja tenim les cames acostumades a aquest pedalar atrancat, amb una cadència molt baixa, enllacem corba a corba, kilòmetre a kilòmetre, sorprenentment a bon ritme, sense pràcticament patir com a molt a 250w i mantenint les 135 pulsacions!
"estem fent un treball de base perfecte"! és el comentari del moment. Superem el mur de la Mongie i fiquem rumb cap al coll, on a part de Bruno amb l'autocaravana ens esperen els mítics 2115m.
Aquí dalt la boira ens torna a visitar i ens veiem obligats a abrigar-nos, entrem a la auto i sorpresa! tenim el menjar preparat! quin luxe, un platàs de pasta amanida amb tonyina, nogues, blat de moro i formatge de cabra que ha comprat en Bruno! Així si que es poden pujar tots els ports que es vulguin!!
No donem temps a fer la digestió i després de fer les fotos de rigor amb l'escultura del ciclista ens llancem direcció Luz Saint Saveur. Enllacem amb Argeles Gazost per una carretera que va picant cap a baix i aquí ens decidim a començar el que serà l'últim coll del dia, el Soulor-Aubisque.
Encara no podem cantar victòria seran 30km que ens faran suar de valent.
" (...) estuve en tierra mas bella que ojos humanos habeis visto." Cristobal Colon
Aquesta frase del conqueridor espanyol al descobrir les amèriques ens la fem nostra per a definir el coll d'Aubisque, potser el més maco de tots els ports que hem pujat.
No té grans dificultats però l'entorn és preciós, el pas per poblets com Aucun o Arrens ens omple la vista, son moments viscuts amb intensitat i ara en més mesura que el cansament es comença a apoderar de nosaltres i ens despulla de qualsevol capa superficial que ens pugui quedar. Estem nosaltres i davant el nostre repte, parlant de tu a tu, negociant cada corba, lluitant contra les inclemències del temps però vivint cada moment amb el company intensament, són imatges que es quedaran grabades a les nostres memòries, moments viscuts amb la suficient intensitat com per a compartir molt més que un repte.
Estem a un pas d'arribar a l'Aubisque, passem pels curiosos túnels,
estem al circ de Litor, la pluja intenta posar-nos-ho més difícil, però no sap que a aquestes alçades no ens pot parar res, ens queda un suspir per a fer cim, l'estem veient entre el tel blanc que ens ho intenta impedir, per, poc després de coronar l'Aubisque, rendir-se davant nostre, esvaint-se i regalant-nos les millor imatges de tota la travessa, hem arribat amb la suficient enteresa com per a no tenir que cridar "assassins".
Estem al coll d'Aubisque no tenim cap pressa per marxar d'aquí, amb la boira que ha escampat estem en un paradís! volem assavorir el nostre triomf personal, des d'aquí fins a Laruns farem potser un dels descensos més lents que hem fet mai, el repte és nostre.
Les dades d'avui son : 156km en 8h30' i 4400m de desnivell
Veure Bagneres de Luchon-Laruns mapa ampliat
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada