Estem en terres de sa majestat la Quebrantahuesos, sortint de Laruns anem direcció al Marie Blanque, per la cara contrària per on passa la cursa, i anem a buscar el coll d'Ichere, coll de Labays i el final d'etapa l'hem fixat a Larrau, poc menys de 100km que s'ens faran molt durs.
Com cada matí (ja ens ho sabem de memòria) seguim la rutina de cada dia, avui però amb menys presses que de costum, tot esperant que deixi de ploure per a poder sortir.
El temps però no te cap intenció de fer-nos aquest favor i després de demorar més del compte la sortida, donem el cop de cap i amb tota la roba a sobre sortim, son les 10.
Desde Laruns fins a Bielle, la carretera té tendncia a baixar però el ritme no és massa ràpid, l'asfalt és ben moll i aquests primers moments són potser els més incòmodes, primer comencem pels peus, després l'aigua comença a mullar la part dels bessons per continuar amb la resta de la cama.
Arribem a Bielle i agafem el trencall que ens portarà fins al Marie Blanque; aquest port no l'hem fet mai de pujada per aquesta cara, però en la memòria ens queda el descens que uns mesos abans feiem per aquest vessant i no el recordem molt dur.
Ens sobta doncs les primeres rampes que trobem un cop deixem el poble, són al més pur estil Marie Blanque que coneixem de la Quebrantahuesos, tenim sort però que una vegada hem arribat a les campes la pendent suavitza molt.
Durant tota la pujada la pluja ens ha estat acompanyant i la intensitat ha anat "in crescendo", estem xops!
En arribar al coll fem la foto del rètol (aquesta vegada obviem la foto d'equip)
el vent aquí dalt és molt fort i acompanyat per la pluja fa que no ens ho pensem dues vegades i comencem a baixar, serà un descens que ens farà patir de valent, debem estar prop dels 10 graus i la sensació es veu aumentada amb les ràfegues de vent. Arribem a Escot, tenim peus, mans i cara congelats però no podem parar, anem a buscar la carretera general fins a trobar el trencall cap al coll d'Ichere.
El coll d'Ichere és el gran desconegut del dia, a priori, el perfil no sembla massa complicat però, com va passar amb el port de Balés, els primers 2 kilòmetres va convinant trams planers amb rampes de segurament dos dígits; la resta del coll ja te més continuitat però amb tot i això ja no hi som a temps d'entrar en calor i ens espera una altra baixada que ens tornarà a minar la moral.
Hi ha algún moment de "baixon" de dir prou! però l'un per l'altre ens anem fent forts i aconseguim deixar de banda aquests pensaments i tirar endavant, que ens espera l'insòlit coll de Labays.
El trencall cap al coll de Labays l'agafem a Lourdios-Ichere, hi ha un rètol que ens ho indica. Des d'aquí 20km per davant que ens portaràn fins la carretera que puja al coll de la Pierre St. Martin i que ens permetrà canviar de vall.
En el mateix trencall veiem el perfil del coll: "sembla que al mig hi ha un tram més dur, però no sembla massa complicat". Hem memoritzat dos kilòmetres el 7 i el 14 on el pendent mig del kilòmetre és de l'11% la resta no ens preocupa.
Com no pots dir blat fins que no sigui al sac i ben lligat, el recorregut ens depara unes quantes sorpreses, tots aquests kilòmetres al 4-5% de mitjana ens vénen amanits per unes rampes curtes però molt dures, hem aconseguit després de 5 dies i de l'experiència de port de Bales i altres, a identificar quan hi ha gat amagat. Cada vegada que identifiquem el patró ens mirem i ens fiquem a riure, no es farà espera molt la temuda rampa! (son molt bromistes per aquestes contrades).
Xino xano anem pujant, el temps ens ha donat una mica de treva, està tapat però per uns moments no plou, aprofitem per a fer alguna foto i de seguida arribem a la cruïlla amb la carretera que puja a la Pierra St. Martin, aquest tram de tobogans ens portarà després de 5km fins el Soudet, coll de Suscousse i baixar per la vall de St. Engrace.
Aquest últim descens ja no se'ns fa tan dur, la pujada al Labays ha aconseguit fer-nos entrar en calor; ara ens resta un tram planer-pujada que ens portarà fins l'alberg de Laugibar on afrontarem els 3 primers kilòmetres del port de Larrau que ens portaran fins el poble de Larrau, lloc d'encontre amb en Bruno. Son tres kilòmetres exigents aquí no hi han rampes sorpresa, no hi ha descansos, son tres kilòmetres molt continus.
Un cop a Larrau no ens costa trobar a en Bruno, el delata la caixa de sabates amb la que ha vingut fins aquí; avui però la seva estimada "gautxeta", més en concret la bateria del motor, ha dit prou i no la podem engegar, la encarem carretera avall, fiquem tercera deixem anar l'embragatge i ho aconseguim. Pràcticament sense haver descansat posem rumb a un taller mecànic, estem al cul del mon i som a divendres (dissabte i diumenge tot tancat perquè fan un rally de cotxes a Iraty!) anem justos de temps, arribem a un taller a les 19h15, és França, fa 15' que han tancat.
Passarem la nit en un sobreample de la carretera que comunica Larrau amb el coll de Bagargui per si demà fes falta engegar-la costes avall.
Demà la idea és arribar a Hondarribia però estem dubtant de com solucionar el tema bateria. Anem a dormir, demà serà un altre dia.
Avui han sigut 93 km en 5h17' i 2500m
Veure Laruns-Larrau mapa ampliat
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada