Ja feia alguns mesos que li havia proposat de fer aquesta travessa a Bea, de manera que ella vindria amb uns companys d'Andorra i jo li diria a l'Edu. Per unes coses o per d'altres, els únics integrants serem nosaltres dos.
La setmana ha sigut bastant estressant, baixa't informació sobre traçats, defineix les etapes, reserva hotels, baixa el roadbook d'internet i imprimeix-lo...
Al final però ho he pogut tenir tot apunt pel cap de setmana, la idea és fer el bucle Bossost-Bossost, obviem per tant l'enllaç amb Viella, ja que al anar per lliure no hi fem res a la oficina dels pedals d'occitània.
L'altre particularitat és el fet que al anar per lliure podem escollir el punt de sortida que més ens convingui. Després de pensar-ho be, decidim sortir de Bagneres de Luchon per a poder anar a dormir a l'hotel Oppidum a St. Bertrand de Cominges, evitant així tenir problemes amb l'escasedat de places de l'hotel on la majoria de gent para en la seva primera etapa (Vielha-Bourg-d'Oueil).
És també l'etapa amb més desnivell de les tres que tenim previstes, així que preferim que sigui la primera, que estarem frescos!
La segona etapa prevista seria arribar fins a Aspet i la tercera fins a Bagneres de Luchon. Dos nits fora amb hotel reservat.
El tret de sortida el donem dijous, he quedat amb Bea a Andorra on carregarem les seves coses i sortirem cap a Bagneres de Luchon, hem quedat a les 20h i per qüestions de feina arribo 30' tard! i acabem sortint a les 21h30
Parem a sopar a Llavorsí, tenim els tapers preparats i només cal parar la taula.
Amb les obres que han fet a la carretera de la Bonaigua avancem bastant, amb tot, arribem a Bagneres a la 1 de la nit! Que amagada que tenen aquesta area per a autocaravanes!! hem estat 10' buscant-la.
Comença l'aventura,
ens llevem a les 8h amb la intenció de sortir a les 9h, al final son les 9h30! Agafem el roadbook i intentem localitzar algun punt de pas per Bagneres, cosa que ens és impossible i decidim anar per carretera fins Benque-Dessous-et-dessus, poble més petit i amb més opcions de trobar el camí correcte i de pas podem anar escalfant les cames.
Un cop arribats al poble dubtem durant uns instants però mig intuició mig interpretant els dibuixets trobem el camí que ens portarà fins a Bourg-d'Oueil tot passant per trams de corriol preciosos,
trams planers que travessen prats i trams amb unes rampes de por que ens fan suar de valent.
Desde Bourg d'Oueil, tot pujant per pista asfaltada durant poc més d'1 kilòmetre ens desviem a la dreta i agafem una pista de terra ampla amb una pendent bastant constant que sense deixar-la ens portarà fins el llac de Palomeres (o si més no el que queda d'ell).
Hem arribat al final del port més llarg de la travessa, ja tenim molt de guanyat! Durant tota la pujada en algun tram hem vist un grupet de "perseguidors" que ens fa pensar que tenen les mateixes intencions que nosaltres. Durant tota la pujada hem sigut bastant conservadors però el ritme ha sigut constant hem parat poques vegades, les justes per a fer alguna foto i aquí dalt ens ve de gust fer una mica més de parón. Aprofitem per a contemplar les vistes, divisem l'Aneto amb el seu glaciar (a Bea se li iluminen els ulls quan veu la neu! és per naturalesa una fanàtica del Telemark) tota la Maladeta, Tempestats, Margalida ...
En direcció contrària, en clar contrast, tota la plana francesa, el dia és explèndid.
Aprofitem i mengem unes galetes i continuem el recorregut fins la cabana d'Hordouch (realment ens trobem tres cabanes, quina serà la d'Hordouch?),
i als pocs mètres (cal parar atenció perquè ens podem despistar fàcilment) pel mig del bosc baixa un magnífic corriol amb molta pendent que el disfrutem com a nens ( amb fang pot ser un mal son!).
Aquest corriol ens portarà a una pista més ample
per on anirem descendint i anirem passant per poblets, que podriem dir que estan "al cul del mon" però que per aquesta raó tenen l'encant dels pobles d'abans, un viatje al passat en un territori on tot sembla estar en armonia.
El primer poble una mica més gros al que arribem és Mauleón-Barouse ( fa poc menys d'una setmana estavem per aquestes contrades atacant el port de Balés amb Gonzalo). Em venen al cap aquells dies, però, no perduren massa aquelles imatges al meu cap, aquesta travessa (salvant les distàncies) no té res a envejar a la de fa una setmana i ... ( no t'ho preguis a malament, Gonzalo!) poder fer la travessa amb companyia femenina ...
Desde Mauleon fins a St.Bertrand anirem convinant trams de corriol amb trams per pista i inclús algun tram asfaltat.
Per ara, tot i haver molts més kilòmetres de corriols no ens hem baixat de la bici en cap moment, la ciclabilitat per ara és del 100%.
Hem parlat massa ràpid! quan tenim al punt de mira St.Bertrand un torrentet ple de unes enormes roques ens obliga a baixar-nos de la bici, seran 5 metres però.
L'última sorpresa del dia ens la depara l'arribada a St.Bertrand, ho fa per darrera de l'església per mitjà d'una rampa brutal, d'aquelles que si pares al mig no hi ha manera de poder tornar a arrancar.
Quin final d'etapa! esperem que el sopar sigui fort perquè tot i ser les 16h30 la gana ens comença a apretar!
Entrem al hotelet, donem el nom i tot buscant la reserva en la llista, no ens troba! ja en una segona recerca i amb una mica més de nervis que quan hem entrat ens la confirma, uff.
Deixem les bicis en un recinte contigu i pujem a l'habitació a dutxar-nos i a desar les coses, amb la sorpresa que el llit és de matrimoni i la porta del bany es tenca amb un imán, jajaja!!
Després de la dutxa uns estiraments que ens relaxen tant que decidim fer un son ja que fins les 19h30 no soparem.
Després del son anem a fer un tomb pel poble, amb casetes d'estil medieval, carrers estrets i amb la gran atracció de l'església, és enorme en comparació amb el poble, però un rètol a l'entrada ens indica que hem d'anar a buscar el tiquet a l'oficina dels guies....
Tot fent temps pel sopar entrem en una botiga de productes artesans de la zona i fins i tot visitem una exposició d'escultures.
Tornem a l'hotel i ens esperem als sofàs de recepció esperant que obrin les portes del menjador, tot xerrant amb d'altres ciclistes sobre travesses, gps's i demés, tenim tots unes cares de fam que no podem amagar i cada vegada que passa l'amo ens el mirem amb cares de pocs amics.
Son les vuit de la nit i per fi ens seiem a taula, per nosaltres hem escollit una taula de dos aïllada de l'altra gent, que, tot i haver estat junts tot el dia em ve de gust un moment de tranquilitat per parlar mentres sopem.
No hi ha menú ni carta, van portant a tots el mateix, de primer una amanida amb ous, enciam, embotit. De segon un bon plat de sopa de vegetals amb algun tall de carn, boníssima, i quan ja donavem per finalitzat el sopar un tercer plat amb tallarines bullits i pit de gall d'indi en salsa!
Uff, hem de fer un descans abans dels postres per a fer baixar tot això!
Mentres en una de les taules del costat quatre "ciclistes" de pega, que realment no havien invertit massa en modals ( ni en aprendre francès), demanaven de males maneres unes coca coles a la mestressa i com només poden fer els burros, al veure que en castellà no els entenien cridàven més per fer-se entendre(...)
-Dos coca colas!!
-Combien?
-como quieras!! diu un d'ells
-sin hielo!!! diu l'altre amb l'afany de ser més burro que el seu company.
La dona mira cap al sostre a la recerca d'una dosi extra de paciència tot entrant cap a la cuina.
Aquest va ser el moment còmic del dia i podriem dir de la travessa, des d'aquell precís moment els hi ven agafar una particular mania!
Abans d'anar a dormir acordem baixar a esmorzar a les 7h30, la idea és començar a pedalar a les 8, l'etapa de demà és curta però millor agafar-la amb temps. Bona nit!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada