dimarts, 1 de setembre del 2009

Travessa dels Pirineus (etapa 2)

Avui, 1 de setembre (per cert és el cumple de la meva germana i no la vaig trucar!!) de 2009 afrontem el què serà el nostre segon dia de travessa amb més ganes si es pot que el primer. Avui ja ens endinsem a la muntanya pròpiament dita, passarem per la part potser més salvatge, menys explotada i també més desconeguda; passarem per unes carreteres capricioses en el traçat i espectaculars en les vistes, entrem en la part més solitària i enigmàtica del pirineu, avui creuarem l'Ariege.

Hem passat bona nit, hem dormit com a nens, esmorzem fort, ens vestim i desfem el camí amb autocaravana fins a Tarascon on ens preparem per a començar l'etapa.
Avui l'objectiu és arribar a St. Beat pujant el Coll de lers, Coll d'Agnes, Coll de la Core, Coll de Portet d'Aspet i Coll de Menté, tota una etapa Tour de France!.

Tarascon-St. Beat.

Sortim de Tarascon que deuen ser les 9 del matí, el dia està mig mig però sembla que aguantarà. El primer port del dia és el ja conegut port de Lers que l'anem a buscar a Vicdesos. La carretera de Tarascon a Vicdesos ja va picant cap a munt, no té grans pendents però ja vas entrant en calor. Just a l'entrada de Vicdesos abans de creuar el pont ens trobem el desviament cap a Goulier-Endron una interessant pujada amb coeficient de dificultat similar al port de Lers. Entrem a Vicdesos i agafem un carrer a la dreta tot seguint les indicacions de port de Lers. Les primeres rampes fan bastant de respecte, són molt dures, del kilòmetre 1 al 1.5 el tant per cent mig és del 9.5 i el següent mig kilòmetre augmenta fins el 10.9% tot amanit amb un tram recte sense corbes. Sort que poc després arribem a un descans que ens permet recuperar i començar a assavorir i disfrutar d'un dels ports més macos del pirineu.


El port de Lers és un vell conegut, no és la primera vegada que el fem, però si la primera que el fem a aquest ritme, tot lo relaxat que ens permet, disfrutem de les magnífiques vistes, de cadascún dels seus revolts i dels salts d'aigua que anem creuant, ens permetem el luxe d'anar parant i fer fotos : "ara baixa tú que et faré la foto de pujada" " ara fica't així" " ara fica't aixà".









Arribem al coll, les vistes són magnífiques sobre la vall del riu Arac i sobre les muntanyes que l'envolten,



fem la foto de rigor, mengem un tall de Gatosport cadascún i iniciem el descens cap a l'estany de Lers per a començar la pujada al Coll d'Agnés.



El coll d'Agnés per aquesta cara i desde l'estany de Lers només són 5 km bastant més suaus que els 10km de la cara d'Aulus les Bains.




Així que hi arribem força ràpid, quasi sense adonar-nos-en i després de les fotos de rigor iniciem el ràpid descens fins Aulús-les-Bains on parem a carregar aigua.
Ens trobem bé, estem sent molt conservadors i bastant curosos amb l'alimentació, a part del Gatosport mengem alguna que altra barreta energètica i ho acompanyem amb Hidrixir. Ens queda per fer el Coll de la Core i baixar fins a Audressein on hem quedat amb en Bruno per a dinar i continuar l'etapa fins a St. Beat.

Desde Aulús tenim dues possibilitats per arribar a Seix (poblet on comença el Coll de la Core) la primera és pujar el Coll de Latrape o anar per la vall. Com no és un coll principal, no és un coll massa atractiu i no en tenim massa bons records (...), seguim per la vall fins a Seix.

Des d'aquí comença el port de la Core,







14km al 6.1% de mitjana, no té grans rampes, es fa molt bé tot acompanyant-nos unes magnífiques vistes de la vall, fins que als últims kilòmetres fa acte de presència una espessa bòira que ens obliga a conformar-nos amb la única visió del company i del tram d'asfalt que anem trepitjant. Coronem el coll i part de la baixada també la fem inmersos en la boira fins que arribem prop de la cruïlla amb la carretera principal de la vall.



A partir d'aquí, tot planejant, anem creuant poblets amb molt d'encant, cases construides amb pedra del país, careners esglaonats, teulades de pissàrra amb doble pendent, fan deleitar els nostres sentits.
Tot seguint la vall de Bethmale arribem fins a Castillon en Couserans i poc després agafem el trencall que ens portarà fins a Audressein, potse el poble més maco dels que hem visitat fins ara.

No és massa gran, no ens cal massa estona per a veure a en Bruno amb la autocaravana ( bé sempre veiem primer la autocaravana que a Bruno és més fàcil identificar-la ), ens estan esperant uns tallarines amb nogues, blat de moro i tonyina que faràn les delícies dels nostres paladars!!.
Portem ja més de mitja etapa feta ja només ens queda el Portet d'Aspet i el coll de Menté.





Desde Audressein per arribar al Portet d'Aspet ens calen 18km al 3,1%. Aquí el temps ja no ens dóna treva i comencen a caure les primeres gotes, així que arribem a dalt fem la foto de rigor



i en frenètic descens ( tot lo frenètic que ens permet l'asfalt moll) arribem al Pont d'Oule no sense abans parar en el monument de Fabio Casarteli.

Estem als peus del coll de Menté, l'últim escull del dia, també un vell conegut i que per aquesta cara no té res a veure amb la que comença a St. Beat però que també és d'una bellesa incontestable.





El coll de Menté son 11 km al 6,6% amb un tram a l'inici de baixada que falseja una mica el % final. Com durant tot el dia hem estat molt conservadors afrontem aquest últim coll amb les mateixes ganes que el primer però amb estones de pluja i de la persistent boira que ens impedeixen poder disfrutar de l'entorn.
Arribem al coll, recordem bells moments viscuts i un somriure ens acompanya en aquests moments, estem aquí, ara, amb 5 ports a les cames i un somriure que denota en part l'alegria del moment com el cansament acumulat, foto de rigor i cap a St. Beat.






Al final han sigut 135km en 6h54' i 3500m de desnivell


Veure Tarascon-St. Beat mapa ampliat









0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada