Anem a buscar la mateixa taula que teniem ahir i ens comencen a portar llet,cacau, cafe, dos crusants per a cadascú, confitura, mantega... mengem tant com volem i un cop satisfets anem a pagar, mitja pensió ens ha sortit a 57.5 € per cap, hem estat molt agust.
Anem a recollir les bicis, ho preparem tot i sortim a un quart de nou, tot seguint les indicacions del roadbook, però en aquest primer tram torna a estar equivocat! ens adelanta un grupet també que estan fent la pedals i en un trencall giren a dreta (estan anant contradirecció!) així que decidim arribar-nos al primer poble de pas, que és Barbazan, més concretament el seu llac. Desde aquí ens resituem i enllacem amb la ruta original, amb un corriol que desemboca a una pista i on afrontem el primer "port" del dia. No té grans complicacions, la pujada la fem tota per pista.
Comencem la baixada, també per pista, que ens portarà fins a Louron. Té una primera part senzilla, anem baixant relaxats disfrutant del paissatge i de cop i volta sentim xibarri per darrera, algú se'ns està apropant, no estem en una cursa però davant les sospites de què poden els del grup de 4 impresentables de l'hotel, inconscientment augmentem la velocitat. Amb tot això arribem a un tram més tècnic amb molta pedra al camí, el passem força be i ens porta fins a Lourde.
Tram de carretera asfaltada per dins el poble, seguim fins a St. Pé d'Ardet, passem per davant d'un alberg ( per on qui fa la travessa de forma oficial ha de "fitxar") i seguim la carretera direcció Genós, als pocs metres, però, ens desviem a la dreta per agafar un corriol tècnic i de sobte al girar-nos ens troben als 4 fantásticos darrera, amablement els deixem passar amb un cordial "hola" i ja amb la calma continuem.
El corriol ens acaba portant fins a Gesset, travessem el poble i davant d'una fruiteria carregant menjar ens trobem als 3 ciclistes que han sortit a primera hora de l'hotel, ens mirem i ens qüestionem el què a aquest ritme puguin arribar avui a Vielha. Anirem creuant poblets com Bagen, Reston i tot arribant a Lôo, on la carretera gira a la dreta hi ha una font, i qui hi ha carregant aigua a la font? els 4 que abans ens han avançat.
Amb en nostre ego pels núvols ( ells no duen res d'equipatge ) seguim les indicacions del roadbook no sempre encertades, per terreny planer i sempre ciclable.
Hem arribat a Encausse les Thermes, aquí el camí ens porta a passar per zones de camps tot resseguint-los aconseguim arribar a Soueich. Als pocs metres ens atrapen dos dels nanos que feia uns moments estaven comprant fruita i estem una estona xerrant amb ells, efectivament son de Cambrils i avui tenen intenció d'arribar a Vielha. Paren a esperar al tercer que s'ha quedat una mica endarrerit i decidim continuar el camí tot dient "ja ens agafareu!".
La pista desemboca a la carretera que ens porta fins a Girosp, són les 11h30 i decidim anar fins a Aspet per a dinar i de pas anul.lar la reserva que teniem, ho parlem i decidim anar fins al coll de menté, encara ens queda mig dia, s'ha d'aprofitar!.
Tot sortin de Girosp ens ve al cap, el grup de tres que acabem de deixar i que, tot seguint les indicacions del gps, seguirant fidelment el recorregut fixat amb la sorpresa de no poder-nos donar caça i fem broma pensant en el què els hi passarà pel cap en aquells moments.
Nosaltres per la nostra part agafem asfalt i direcció a Aspet anem a l'encontre de l'alberg, que no és fàcil de trobar i ens suposa augmentar 15 kilòmetres extres l'etapa d'avui. Quinze kilòmetres que farem en va perquè un cop arribem ens diuen que no fan dinars, que no hi ha ni el cuiner! anul.lem la reserva de la nit i al jardinet que envolta l'alberg ens "cuinem" el dinar : unes galetes amb confitura de maduixa, una ampolla de 640 cadascú i una barreta energètica. Després de fer el rotet, carreguem aigua i emprenem la marxa direcció al coll de Buret (ja hem perdut 1 hora i obviem tornar fins a Girosp )
Al coll de Buret, estem molt perduts, el croquis del roadbook no coincideix amb res del que veiem, però per sort l'ajuda d'uns rètols i l'eco d'unes veus ens ajuden a trobar el camí correcte.
Primer per una carretereta asfaltada amb força pendent durant uns quants kilòmetres i que després es converteix en pista ens porta fins el coll de Mente després de prop de 15 kilòmetres de pujada.
Durant el primer tram de la pujada passem a una colla d'uns 10 ciclistes que curiosament moments abans un grup de tres persones els hi ha preguntat si ens havien vist!.
En arribar al coll de menté entrem a l'alberg i ens demanem dos entrepans de formatge, són les 16h i ens cal omplir els estómacs! Ens porten per a cadascú mitja barra de mig reomplerta de talls de formatge! ens deuen haver vist les cares de fam!
Amb la panxa plena les coses es veuen diferent. Ja no ens conformem amb el que hem fet, volem més, no estem molt lluny de Bagneres de Luchon, hem decidit continuar.
Desde el coll de Menté per anar a buscar el coll d'Artigascou obviem el traçat proposat pel roadbook, en totes les pàgines d'internet que hem consultat apareixen imatges d'aquest tram on el fang arriba a mitja roda! així que per pista forestal arribem al coll d'artigascou i iniciem el descens per la preciosa carretera asfaltada que ens portarà fins a Melles i a conectar amb la carretera nacional que ens portarà fins a Bossost.
Els núvols s'estan començant a apoderar del cel i amenacen tempesta, parem a comprar provisions per a sopar i quan sortim del súper comencen a caure les primeres gotes, ja no hi ha marxa endarrera, carreguem la compra i sortim cap a Bossost.
A pocs metres d'arribar la cosa s'intensifica i ens veiem obligats a refugiar-nos en un porxo, sembla que estiguin buidant galledes!!
No podem quedar-nos més temps parats, estem agafant fred i encara ens queda pujar el portillon.
Sembla que afluixa una mica, decidim sortir, ja estem xops, no vindrà d'aquí.
Arribem al trencall del port i comencem a pujar. Son vuit kilòmetres que donades les condicions decidim fer-los integrament per la carretera, tant la pujada com la baixada. Son vuit kilòmetres que se'ns fan llargs, ja portem moltes hores a les cames. El fred aquests primers kilòmetres és intens, la pitjor parada és Bea que de lo fredes que té les mans se li enrampen, però treu forces ( encara no sé d'on perquè practicament no ha fet bicicleta aquest any) i aconseguim arribar al coll, ja quasi de nit, ens canviem de roba, ens abriguem amb tot el que tenim i iniciem el descens ja negra nit.
L'últim escull del dia serà trobar l'area on tenim la autocaravana, m'he de concentrar de valent i aquesta vegada hi arribem de petac!
El primer dia varen sortir uns 66km que els vem fer en unes 6h efectives de marxa
El segon dia vem fer 124km en unes 10 hores
Ver Sin título en un mapa más grande
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada