Puigmal-Nuria

Avui torna a sortir el sol, més ben dit, avui es torna a deixar a veure. Inicialment els plans eren anar a fer esquí de fons però veient el dia i les condicions de neu d'ahir decideixo anar a provar sort al Puigmal, que es veu blanc i aquesta temporada encara no s'ha deixat fer.

Arribo al pàrking a quarts de deu i surto a les 10h amb la companyia de l'Alfons i l'Araceli, ells però se'n van al Puigmal de Llo, jo segueixo recte, direcció al Puigmal.

Passo el torrent i continuo pujant direcció Sud, seguint les traces d'esquiadors més matiners que jo i que en amples llaçades va guanyant progressivament alçada. Em sobta la quantitat de neu que hi ha quan dies enrera només es veia pedra i matolls.

No fa vent, fa sol i tinc bones sensacions, vaig pujant i em vaig creuant amb grups d'esquiadors, la mostra és molt hetereogènia però tots compartim la mateixa passió, és com si estessim en família.

Faig cim i sense pensar-m'ho dues vegades em llenço cap a Núria, fa  mesos que he estat esperant aquest moment avui no se m'escapa.

La neu en aquest vessant no està fàcil, una barreja de crosta en orientacions Est, a sota vent, alguna placa en carenes amb orientació Sud i pols en les vaguades i pales orientades a Sud, fan que el descens es converteixi en un trencaclosques.

Passo la Coma de l'Embut i abans de l'última pala que em portaria a Núria fico pells i desfaig el camí , les sensacions encara son bones, feia mesos, molts mesos que no les tenia, així que torno a fer el Puigmal i tot seguint la carena me'n vaig cap al Petit Pic del Segre.

El descens és d'aquells que fan història, la neu està espectacular, si les sensacions es poguessin enmarcar avui tindria un nou quadre penjat de l'habitació.