La Carbassa

Aquest matí baixant cap a la feina, amagada entre núvols, una clariana m'ha deixat entreveure la Carbassa, amb una bona capa de neu que vestia els seus suaus vessants, no m'hi he pogut resisitir.

Passa mitja hora del migdia quan, havent fet la poca feina que havia de fer, surto direcció Meranges. Passo Girult i deixo el cotxe en el pàrking que hi ha poc després de la pista forestal que ressegueix el vessant  Est de la Carbassa, estic sol.

A la resta de la vall hi brilla un sol espectacular però just sobre de la Carbassa-Bon Manyer s'hi ha instal.lat un núvol que li resta visibilitat a la muntanya a partir dels 2500 m,  m'ho repenso una estona perquè la part superior és molt perdedora però al final poden més les ganes.

Vaig a buscar el torrent i començo a remuntar pel bosc, em toca obrir traça a través d'una neu fonda i humida. A estones em creuo amb petjades d'algún animaló que deu estar provant sort intentant buscar quelcom per menjar.

Arribo a la pista forestal tapada per la neu i segueixo pujant pel bosc, no trigo en arribar al refugi, mig enterrada la porta d'entrada per una congesta de neu. A estones el vent ajuda a treure el vel que no em deixa veure el cim i disfruto de la seva silueta arrodonida. El nivell de risc d'allaus és 4, així que una vegada surto del bosc intento buscar el camí més segur per anar pujant, segueixo carenes, evito les plaques i sense adonar-me'n arribo als peus de la última pala. Aquí no tinc plan B, he de pujar per la pala, plagada de plaques de vent.

No me la jugo, trec pells, m'abrigo i tiro avall, ja vindran dies millors i millors condicions de la neu. Tot i no fer cim la pujada ha valgut la pena, he disfrutat.