Lo Canigó dona la má á Batera,
Tretzevents á Batera y Comalada,
y entre ells, oberta al ull del cel blavíssim,
son verge sí desclou aqueixa plana;
paner de flors que eixos gegants sostenen,
los uns al braç, los altres á l'espatlla,
placent jardí que llur suhor fecunda
regalant de sos fronts á grans cascades,
que de taçó en taçó se precipitan
com per grahons de cristallina escala,
fins al major de tots, que en la planicie
á alabastrí palau fa de capçana.
Semblan ses torres de cristall de roca
fermes columnes de la volta blava,
ses llums misterioses confonentse
ab les eternes llums de l'estelada,
y, sostinguts per cent pilars de pòrfir,
sos portxes son lo mirador de l'alba.
El llit de matrimoni va rebre a l'Albert i l'Angel, la llitera al Toni i a mi, tots a la mateixa habitació; aquest matí hem tingut que obrir la finestra i la porta...son les 6h30' del matí.
Comencem el dia amb energies renovades, així ens ho fa saber el guarda, que en tres ocasions ens avisa que hi ha un grup de 8 persones dormint al costat.
L'esmorzar ens espera a les 7h, així varem quedar ahir nit, així que ens vestim amb lo just i baixem al menjador, no som els primers, ens acompanya un grupet d'anglesos que estan fent travessa a peu, potser el GR-10 o la HRP que passen per aquí.
Tenim buffet lliure, ufff que es fara dura la primera hora de pedalada...
Tenim pa de varis tipus, confitures artesanes d'aranyons, de maduixes, llet de vaca (la de soja és només pels guardes) cafè i infusions, quan la panxa diu prou anem a preparar les motxilles, le bicicletes que les tenim guardades en un local a part i paguem religiosament els 39€ de la mitja pensió.
Comencem l'etapa a dos quarts de nou, el matí és fresc, ens abriguem fins arribar al coll de la Descarga, i en suau pujada anem fent camí,
passem pel costat de la torre de Batera, antiga torre de vigilància,
poc després comencem la baixada fins al coll de Palomere.
Aquí agafem un tram d'asfalt que ens portarà fins a Valmanya, següent punt de pas i penúltim poble fins arribar a la auto.
A l'entrada del poble ens desviem a l'esquerra tot seguint encara carretera asfaltada que en pocs kilòmetres deixem per continuar per una pista forestal que tot dibuixant llargues llaçades va guanyant alçada sense gaires descansos.
Tenim bones vistes de l'antic castell de Valmanya,
La història però d'aquest poblet està lligada a la resistència oferida durant la segona guerra mundial per un grup de maquis, francesos i catalans, contra les tropes nazis. Aquests, amagats a les mines de ferro de la zona, en saber que l'exèrcit aleman anava a eliminar-los, els hi van fer una emboscada a l'entrada del poble, els maquis després de 3h i sense munició es van dispersar. La represàlia dels alemans va ser incendiar el poble i matar a 4 dels seus habitants.
Nosaltres hem fet com els maquis, estem dispersats per la muntanya tot seguint la pista forestal, arribem a una "paella" a dretes i el gps sembla indicar una direcció que no arribem a entendre, només hi ha una pista, i anem pujant i baixant per intentar interpretar les indicacions del gps, no pot ser, està indicant que la pujada continúa per un tram del GR-36.
Estem pujant muntanya a través amb les bicis al costat i intentant traccionar recolzant els peus sobre algún dels matolls, pedres o herbes que anem trobant.
Arribem al capdemunt de la primera pujada, el corriol però no s'acaba aquí.
Anem convinant trams ciclables amb trams a peu (la majoria)
travessem una tartera per camí mig traçat i és després d'aquesta on comença "La Pujada".
La pendent és forta, només suavitzada a estones per curtes llaçades que no fan més que complicar el gir de la bici-carro.
Sortim "victoriosos" però magollats de l'aventura dins el bosc, ens ha costat més de mitja hora i una vegada fora de la protecció dels arbres el cel ens regala un intens bany d'aigua freda per netejar la suor de la pujada.
El terreny no millora, al contrari, el sender està minat de rocs, argelagues, arbres caiguts i un terra moll. Per sort en no massa estona arribem a la pista forestal que va cap al refugi de Cortalets.
Han estat 2km per sender que ens han costat 45minuts sense contar parades, analitzant-lo objectivament el sender en la seva totalitat dúbto que es pugui baixar sobre la bici, però, si que fent-lo de baixada ens pot estalviar força temps. Així doncs definitivament el bucle millor fer-lo en sentit horari.
La pista és una altra història, ha deixat de ploure i ja podem fer pedals al principi en pujada fins el trencall del refugi de Cortalets i des d'aquí, ben abrigats, descendim per una preciosa pista que ens porta fins a Fillols i en 4 kilòmetres arribem a Vernet.
La autocaravana segueix al seu lloc, carreguem les bicis i preparem el menjar que ens l'hem guanyat després de 71km, 1200m de desnivell.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada