Sortim de Llívia pels voltants de les 11h tot i haver quedat a les 9h30'... i afrontem els 580km que ens separen de Niça en poc més de 7h.
Dormirem en un aparcament per a Autocaravanes a les afores de Niça, al costat d'un cementiri enorme amb una entrada semblant a la de la peli Abierto hasta el amanecer...el sopar consistirà en una pizza que comprem uns metres més avall en una parada al carrer i que fan de forma artesanal i on ens regalen una cocacola de 2 litres, això comença be.
Dijous 28, ens aixequem d'hora i esmorzem força, agafem la autocaravana i anem a carregar gasoil pels propers dies tot voltant pels carrers de Nice seguint les indicacions del gps que ens porta a una adreça on no han vist mai una benzinera i tot desfent el camí en un cop de sort ens creuem amb una. Després de perdre una bona estona ens dirigim a la costa de Niça tot creuant la ciutat i resseguint el contorn de la costa passant per Villefranche sur Mer, custodiada pel Cap de Nice i el Cap Ferrand,
en aquesta estratègica zona s'hi van establir les tropes americanes durant la Segona Guerra Mundial, avui en dia però, els únics vaixells que s'hi poden veure son creuers i embarcacions de lleure essent el port nº1 de França dedicat a aquest tipus de vaixells.
El trànsit per aquesta zona és força intens, els carrers estrets i pendents no deixen massa marge de maniobra,
així que després de fer les fotos de rigor a la platja,
ens allunyem uns quilòmetres de la ciutat per tal de començar la travessa, comencem a La Pointe de Contes i encarem el primer coll del dia el Coll de Nice.
Suau pujada per començar la travessa que ens portarà fins a l'Escarene on agafem el trencall per pujar al coll de Braus, el primer port important del dia, 10km a una mitjana del 6.4%.
El dia és calurós, anem pujant tot buscant l'ombra d'algun arbre.
El coll de Braus, catalogat dins la llista de ports Big's, no te grans pendents tot i que algun tram curt arriba al 10%, el que el fa interessant és el traçat de la carretera i els "lacets" que dibuixa a la muntanya, algun d'ells tan junts que aprofiten el mateix mur per aguantar-se.
Arribem al coll i hi trobem un monument a René Vietto, antic ciclista i considerat el millor escalador d'abans de la Segona Guerra Mundial, guanyant el maillot de la muntanya del Tour de France de 1934.
Deixem el monument, molt semblant en forma al de Tom Simpson al Mont Ventoux, i inciem la baixada que ens donarà una mica de frescor a les cames i arribem sense més a Sospel on encarem la pujada al coll de Turini, tres vegades inclòs en el recorregut del Tour de France, però famós perquè pel seu traçat hi passa el rally de Montecarlo.
Aquests primers quilòmetres són força suaus, d'un total de 24km, la pujada no té continuitat fins arribar a Moulinet on els 11 quilòmetres restants no baixen del 7%.
A dalt ens espera tot un grup d'edificis, a l'esquerra el descens fins a la Bollene, a la dreta la pujada a l'Authion.
Encarem la baixada sabent que ens espera un bon àpat a la Bollene-vesubie, on ens espera Taka, ja fa una bona estona que hem començat a pedalar i el cos demana combustible: plat d'arròs amb tonyina i un iogurt. Ja a l'autocaravana ens n'adonem que tenim les bombones de gas buides. El gas a França utilitza un sistema diferent de pressió i de connexió així que haurem de fer algún canvi de plans.
Desde la Bollene vesubie continuem baixant fins al fons de la vall on agafem la carretera que en suau pujada ens portarà fins a St Martin vesubie on encararem l'últim port del dia el Coll de Saint Martin 8km a quasi el 7%. A escassos 500m de St Martin, els núvols comencen a descarregar tota l'aigua acumulada durant el calurós dia i ens obliga a refugiar-nos sota una estructura en forma d'arc que trobem al costat de la carretera, arreserats de l'aigua i dels llamps deixem passar la tempesta.
Iniciem la pujada amb la frescor que la pluja ha deixat a l'ambient i la olor a herba molla anem acompassant la pedalada segons les exigències del port. Al coll una estació d'esquí i un grup de ciclistes de Sant Cugat que també estant fent la travessa dels Alps però en sentit contrari, ells demà arriven al mar.
Per aquesta cara del port sembla que no hagi plogut tant i iniciem el descens amb ganes fins a trobar la carretera que ens portarà a Saint Etiene de Tinee.
La carretera va pujant de forma suau, amb algún ressalt més pendent però curt, ens anem apropant a la cada vegada més negra nuvolada del fons de la vall, el primer xàfec l'hem esquivat però aquest segon... dit i fet, ens enganxa de ple i a 6 quilòmetres del càmping ens veiem inmersos en una violenta tempesta d'estiu, demà sortirem amb les sabates molles!
La previsió era la de dormir en l'area d'autocaravanes de St Etiene però degut a la manca de gas ens veiem obligats a utilitzar els serveis del càmping, dutxes, banys i electricitat per a fer funcionar el microones. Esperem que aquesta nit no faci massa fred perque la calefacció funciona a gas...
Al final 134km i 3500m de desnivell
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada