Comencem el ritual que dia rera dia haurem de seguir : esmorzar, vestir-se, preparar les bicis i el punt de trobada i sortir.
Avui de bon principi ja toca pujar i no és qualsevol pujada, és el coll de la Bonette-Restefond, el mateix que pel ja llunyà 2008 ens va grabar a foc a la nostra memòria el que seria l'experiència més dura que hem patit sobre la bici. Avui però venim disposats a treure'ns l'espina d'aquell mal tràngol. Seran 26 quilòmetres per superar els 1650 metres que ens separen del coll, és a dir una mitjana del 6,4%.
La història del coll de la Bonette és força peculiar, ens hem de remuntar a l'any 1861 quan Napoleó III va ordenar la creació d'un pas entre Niça i Briançon amb caràcter purament militar i que atravessava la muntanya pel pas de Restefond de 2656m d'alçada. Cent anys després, el Departament dels Alps Marítims va traçar la nova ruta encara més alta pel coll de la Bonette de 2715m i que inclou un llaç que arriba als 2802m per l'anomenat Cim de la Bonette, amb la finalitat de ser la ruta asfaltada més alta d'Europa, fet que sabem que no van aconseguir ( la carretera que puja al Veleta arriba quasi als 3400m tot i que l'asfalt s'acaba als 3300m) ells però ho segueixen mantenint inclús grafiant-ho als rètos que anirem trobant durant la pujada.
Si considerem el coll de la Bonette com a pas natural entre les dues valls amb els seus 2715m encara hi ha als Alps tres ports més alts: Col de l'Iseran 2770m, Passo di Stelvio 2757m i Col d'Agnel 2744m. Aclarit el tema de l'alçada continuem amb una mica més d'història.
Els dos costats del coll tenen restes encara de les antigues construccions defensives de la linia maginot, construida després de la Primera Guerra Mundial per a defensar-se dels Alemanys i Italians.
Tot pujant a 8 quilòmetres del coll de la Bonette trovem el "Camp des Fourches" antic enclavament militar estratègic amb telefèric inclòs que avui dia es troba en un estat ruinós.
En lo esportiu el Tour de France hi ha fet acte de presència en 4 ocasions, l'última el 2008, durant l'etapa Cuneo-Jaussiers, arribant primer a la cime de la Bonette John Lee Augustyn que va caure durant el descens del "llaç" donant la victòria a Cyril Dessel.
Nosaltres també utilitzarem tècniques militars preventives però no contra italians ni alemans ni tan sols francesos, sino contra el mateix coll, si apretem massa ens guanya la partida.
Sortim amb els peus molls, les botes no han tingut temps d'aixugar-se i els primers rajos de sol del dia es veuen apaivagats per les tímides fulles que projecten la seva ombra sobre l'asfalt, fresc a les humitejades corbes orientades a oest i sec a mesura que anem guanyant alçada.
A mesura que anem pujant anem alimentant la memòria amb petits flashos rescatats del passat i que van apareixent acompassadament a mesura que anem reconeixent els elements que ens envolten, quan van avançant els quilòmetres es van tornant cada vegada més difuminats, més sutils els records, més puntuals, el fil de la memòria es va tornant cada vegada més prim fins arribar a desaparèixer durant tota la baixada a Jaussiers.
Així doncs després de poc més d'una hora i mitja i de superar el tram comprès entre Le Pra i el mirador (5km a més del 8%), d'arribar al coll de la Bonette i de superar les pendents del 15% del "llaç" arribem al coll del Cim de la Bonette, a 2802m.
Ens hi estem una bona estona, gaudirem de les vistes i del mateix coll com en cap altre ho hem fet, 1-1.
Descens ràpid fins a Jassiers i fem camí cap al coll de Vars. L'inici és força suau amb els cinq primers quilòmetres que no passen del 5%, un altre tram tampoc massa dur de 3 quilòmetres que ens portarà fins a Melezes i és aquí on comença la festa, els 5 últims quilòmetres a quasi el 9% que ens permetran arribar als 2108m del coll de Vars.
La baixada és força lenta, hi trams amb obres i petites pujades, les vistes però sobre Guillestre són impresionants, amb el Mont Dauphin vigilant la ciutat.
Just a la rotonda d'entrada a Guillestre ens espera en Taka, dinem, ens canviem de coulotte i ens aprovisionem de menjar per afrontar l'últim port del dia, el coll de l'Izoard.
Coll mític en el mon ciclista amb la seva Casse Deserte com a protagonista d'un dels pocs descansos que trobarem durant tota la pujada i naturalment del seu paissatge "lunar".
Desde Guillestre ens esperen 18km tot seguint el curs del riu, amb pendents suaus arrivem al trencall que ens portarà a Arvieux, on comencen les dificultats. Per arribar a Arvieux ja degustem algun tram al 8% i és a partir d'aquest poble de postal on comença el port propiament dit. La calor en aquest tram és molt forta, a mesura que anem avançant la calor va creant una capa brillant sobre la nostra pell, les gotes de suor cauen de forma contínua del casc cap a les ulleres, això amenaça tempesta, no és normal.
Anem seguint la carretera en un tram força recte que ens portarà a Brunissard, a la sortida del poble afrontem les rampes més dures al 12% i just després comença una zona de "lacets" on la pendent estarà voltant el 9%. Comença a ploure, quin descans, ens fiquem el gore i continuem pujant amb la temperatura corporal reestablerta. Continuem barallant-nos amb els quilòmetres al 9% i algun tram a l'11% tot superant el bosc de coníferes fins que de cop el paissatge canvia, els arbres desapareixen i en el seu lloc se'ns presenta una imatge surrealista, columnes de pedra aillades de formes abstractes conviuen amb camins pedregosos, estem a la Casse Deserte a 2220m. Inciem el curt descens que ens portarà a passar davant de les plaques dedicades a Louison Bobet guanyador en tres ocasions del Tour de France i Fausto Coppi també guanyador en tres ocasions, el primer en guanyar Giro i Tour el mateix any.
Des d'aqui ja només ens falten dos quilòmetres per arribar al coll, ara però estem més exposats al vent, la vegetació ha desaparegut, la pluja continua fent-nos companyia.
Dalt de coll hi trobem una placa conmemorativa al general Berge qui va dur a terme la construcció de la carretera a finals del segle XIX.
Al coll ens està esperant en Taka, així que aprofitem per abrigar-nos amb roba de pluja i iniciem el descens fins a l'entrada de Briançon on busquem una zona per aparcar l'auto, la trobem al costat del palau de gel, no som els únics.
Dutxa d'aigua freda i anem a sopar de restaurant que avui ens ho hem merescut després de 140km i 3900m de desnivell.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada