... esperem que no "ronquin" per la nit.
El sopar el fem a Briançon en una pizzeria a 10min de la zona d'autocaravanes, cosa que ens anirà be per anar paint el sopar a la tornada abans d'agafar la son, donem les bones nits als improvisats veïns i apaguem les llums fins demà a les 6h30'
El dia s'aixeca molt clar, la temperatura és força calurosa per l'hora que és, avui però és un dia de "descans", farem nit a Alpe d'Huez, pujarem però per una cara molt desconeguda, la del Col de Sarenne.
Ens equipem i al costat de l'àrea veiem unes bicicletes enormes, estan al costat del parc de bombers, segurament les deurien utilitzar en el darrer tour de France per decorar la ciutat.
A en Taka li surgeix el dúbte de si poden ser de la seva talla i per aclarir-ho què millor que pujar-hi.
Sortim en direcció cap al coll de Lautaret, coll important de comunicació entre Briançon i Bourg d'Oisans, això significa carretera ample i tràfic dens. Pujem per una vall d'origen glaciar, així doncs les pendents no són massa fortes. Les vistes però ens van amenitzant la pujada, la Barra dels Ecrins i el Mont Pelvoux ens fan d'escuders durant uns quants quilòmetres.
A partir de Monetier les Bains, la carretera puja amb una mica més de pendent per arribar al 4-5% de mitjana, a la llunyania podem veure el traçat de la carretera que puja al Galibier, demà hi passarem.
Arribem al coll, hi han construits varis edificis turístics i inclús hi ha un jardí botànic, avui però no hi pararem, un altre dia serà.
Des d'aquí la Meije se'ns presenta impressionant, acapara totes les mirades i omple la memòria de les càmeres, durant pràcticament tot el descens fins a Mizoen ens farà companyia.
Un descens llarg i perillós, el primer túnel que trovem és terrorífic, no està iluminat, és molt estret (un camió i un cotxe passen molt justos) i hi ha molt de trànsit.
Passem per La Grave
continuem baixant, hem quedat amb en Taka a l'entrada del càmping que hem escollit aquest matí per dormir després de l'etapa i d'aquí sortirem tots tres camí col de Sarenne, és tancat...
Canviem de plans, ens veiem a Alpe d'Huez. Desfem una part del camí fet fins arribar al trencall que ens porta a Mizoen.
Arribem a l'embassament de Chambon i tot pujant girem a l'esquerra, les rampes del 12% son un preludi del que ens espera. Arribem a Mizoen, des d'aquest pintoresc poble la pendent no baixarà del 8% (excepte un petit tram després de Clavans en Bas) arribant al 14% en alguna secció curta de la part final.
Passem per davant de les cabanes de le Perron, protegides per una inmensa roca, i és a partir d'aquí que la pendent no baixa del 9%.
Seguim colecionant "lacets", al vell mig la pendent és més suau i ens deixa "destensar" els músculs de les cames.
Arribem a la secció final de la carretera,
encaixonada entre dues parets rocoses, aprofitant el poc espai "tou" que la muntanya els hi deixava van traçar la carretera, 4 "lacets" son suficients per superar aquests últims metres,
a partir d'aquí la carretera suavitza i arribem a un planell dominat en primer terme pel monolit del coll de Sarenne i a uns metres trobem l'idílic Refugi-hotel de Sarenne.
És a partir del coll que l'asfalt està més desfet i hem de baixar amb compte, els passos dels torrents estan empedrats i és fàcil punxar. Nosaltres per sort ens hi escapem i anem seguint el traçat de la carretera que amb bastants puja-baixes ens portarà a Alpe d'Huez.
A l'entrada l'altiport, a veure qui és el maco que hi aterra o hi despega.
Alpe d'Huez és una famosa estació d'esquí gràcies al Tour de France. Es va començar a contruir el 1930 i el 1936 s'instala el primer remontador, però no és fins el 1956 que apareix en el traçat del Tour, guanyant l'etapa el famós Fausto Coppi. No torna a aparèixer fins el 1976 i és a partir del 1995 que s'incorpora any si any no (excepte el 2003-2004 inclòs en tots dos).
És una estació que compta amb tot tipus de serveis, desde un pavelló poliesportiu, fins a pistes de tenis, servei de bugaderia, osteopatia i inclús una modernista església en forma de tenda de campanya amb un orgue únic en el món amb forma de ma. Tampoc pot faltar tota una xarxa d'hotels i restaurants.
Alpe d'Huez està dividit en "quartiers" cadascun dels quals rep un nom i fa més senzilla la orientació o el trobar qualsevol servei.
Nosaltres hem aconseguit aparcar l'autocaravana en l'àrea prevista situada al costat de l'Altiport (inaugurat per les olimpíades del 1968 a Grenoble), del camp de golf i de les pistes de tenis en el Quartier anomenat Bergers.
El primer que fem després d'atipar-nos és anar a l'oficina de turisme a buscar info del lloc, aquesta està situada al Quartier Vieil Alp, prop de l'arribada cronometrada de la Marmotte, la del Tour està dos quilòmetres més amunt.
Ens informem de les bugaderies i de la possibilitat de dutxar-se a la poliesportiva, que per 3€ ens ho permeten fer. Nets i lluents és l'hora d'anar a buscar lloc per sopar, hem de fer un bon àpat que demà ens espera l'etapa més dura de quines farem.
Després de voltar durant gairebé mitja hora ens decidim a entrar a una pizzeria anomenada Le Roy Ladre, molt amagada, s'accedeix desde un carreró, el lloc és molt acollidor, rústic i es sopa abundant i be. Així que feina feta, ara és el torn de descansar, que demà el despertador no perdona.
tercer dia 77km 2100m
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada