diumenge, 10 de juliol del 2011

Senderisme per Ordesa-Monte Perdido



Aquests dies estan sent força calurosos, és el que toca per l'època en què estem, anem buscant l'ombra contínuament per estar més frescos, tot mirant els cims més alts imaginant lo be que s'hi ha d'estar allà dalt. Muntanyes n'hi han de molts tipus i formes, unes ens atrauen més que d'altres, unes ens costarà més pujar-les, d'altres ens faran respecte... Totes aquestes sensacions es barrejen a Ordesa.

Ordesa és una de les valls més espectaculars del Pirineu, la seva peculiar forma, les parets de roca calcària, l'exhuverant vegetació, la abundant fauna i el gran nombre de cims de més de 3000 metres creen una atracció i uns lligams molt forts quan hi has estat.

Ordesa doncs es converteix desde el moment que veus alguna foto en objectiu de qualsevol muntanyenc i en particular l'ascens al Mont Perdut, el massis calcàri més alt d'Europa i un dels cims més alts dels Pirineus. Aquest forma part de les Tres Sorores, juntament amb el Cilindre de Marboré i el Soum de Ramond.

L'objectiu aquesta vegada serà pujar el Pitó SW del Cilindre, el Cilindre, el Mont Perdut i la Punta de las Escaleras.

Dissabte sortim el Sergio i jo desde Puigcerdà direcció a Torla a les 7h del matí i la coincidència fa que 5 hores després entrant al parquing habilitat a l'entrada de Torla ho fem al mateix temps que l'Albert i la Laia, els altres components del grup.

Després de distribuïr les motxilles comprem el bitllet del bus que ens pujarà a la Pradera d'Ordesa on una barrera ens impedeix pujar-hi en cotxe i després de pagar 4€50, carregar les motxilles al bus i 20' d'ascens, arribem a l'inici de l'aventura.





Ens esperen 3h15' amb parades incloses fins arribar al refugi, tot passant pel bosc de faig,




remuntant les grades de Soaso



arribant al circ de Soaso



amb la cola de Caballo



i les clavijas de Salarons fent-se companyia.





Arribem al refugi a les 16h30',





haviem d'estar abans de les 18h per reservar el sopar, és la primera tasca que fem, la segona buscar lloc per plantar la tenda i la tercera preparar les motxilles d'atac per demà, les motxilles d'aproximació les guardarem a les taquilles (3€/dia).

Sopem en el primer torn, el de les 19h,



un plat de sopa ens calma la gana, l'ajuda un plat d'amanida i ens la treu una hamburguesa de pollastre amb patates al forn i unes natilles. Hem quedat tips, sort que hem pogut entrar en el primer torn, l'últim a les 21h no ens hagués permés fer la digestió a temps. El refu està ple a bassar, aquesta nit, segons li han "dit" a la Laia han de donar 160 sopars.

Anem d'hora a dormir, els esmorzars els dónen a partir de les 6h30', hem de ser puntuals perquè el dia és llarg així que a les 22h30 ja estem dormint.

El despertador sóna a les 5h45', el dia és força clar, el terra encara humit després de les quatre gotes que han caigut per la nit refresca l'ambient i ens ajuda a despertar-nos. Hem de recollir la tenda, dins el parc està prohibit acampar, només ho permeten durant la nit, emplenem les taquilles amb el material que no ens farà falta i anem a esmorçar, buffet lliure : llet, cafè, infusions, panecillos de leche, magdalenes, mantega i confitura, son els ingredients que ens han de permetre tenir combustible durant tot el dia.

Comencem a caminar a les 7h15 tot seguint el recorregut d'estiu, direcció nord, que ens permet vorejar per la dreta la paret rocallosa que hi ha just davant del refu.



El camí va pujant força pendent a estones fins arribar a la canal que s'enfila a dretes cap a la Punta de las Escaleras, per aquí baixarem. Arribem a la ciudad de piedra,





la voltem per l'esquerra tot buscant el fons de la vaguada i en llaçades curtes arribem al Lago Helado, magnífiques vistes de la canal que ens pujarà al Mont Perdut amb la escupidera plena de neu protejida al nord pel dit del Mont Perdut. A esquerres el Pitó SW del Cilindre i l'imponent Cilindre amb la seva vertical cara nord.





Començarem pel Pitó SW tot pujant per la canal que el separa del Cilindre,





desde el coll ens costa 5' fer cim, ja en tenim un.



Tornem a baixar fins el coll i se'ns presenten dues opcions per ascendir al Cilindre, una canaleta a esquerres i una a la dreta, aquesta última equipada a la seva part superior amb una reunió per a rapel.lar. Grimpem per la de l'esquerra més senzilla,



ara ja caminant fem el segon dels tres mils el Cilindre de Marboré.



Desfem el camí fet fins el Lago Helado, ens equipem amb grampons i piolet i afrontem la pala que ens portarà al coll desde el que ens separen 5' del cim, el Mont Perdut.




Hem assolit el tercer tresmil, el més dessitjat dels quatre que farem avui, per alguns significa haver complert un objectiu, per d'altres ha significat retre homenatge als amics perduts i per a tots ha estat un moment especial.

Les vistes des d'aquí son espectaculars, desde el Vignemale fins els Frondiella, Balaitus, Garmo Negro, Infierno, Astazus, Taillon.... ens hi estem una bona estona.





El descens no el farem per la via normal, volem ficar la cirereta al pastis tot buscant el quart tres mil, la Punta de las Escaleras, i ho fem seguint la carena Sud del Mont Perdut, seguint el rastre de les fites i les restes de camí arribem a la primera de les "escales", sense cap complicació.



Arribem a la segona "escala" després de baixar per terreny descompost. "És per aquí?" les fites bé que marquen un pas entre les roques de uns 8m, fàcil però que s'ha de vigilar (II).

Arribem a la Punta de las Escaleras després de superar un petit ressalt. Quart tresmil.



Seguim baixant desde el cim direcció Sud i arribem a la tercera "escala" la més fàcil de totes. Seguim per terreny amb les mateixes característiques i arribem a la quarta escala la més difícil de trobar i de baixar per la seva verticalitat.
Ja només ens en queda una, també senzilla, que ens portarà fins a un coll desde el que descendim seguint el corredor de la dreta que ens porta a enllaçar amb la via normal al Mont Perdut i arribant al refugi. Son les 16h30 ens informem dels horaris del bus que ens ha de tornar a Torla, per sort l'últim baixa a les 22h, ens donem permís per a descansar 45', mengem quelcom, buidem les taquilles, distribuim les motxilles i fem l'últim esforç fins a la Pradera, ara ja només ens separen 2h45' del bus.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada