diumenge, 3 de juny del 2012

Ferrada Roques de l'Empalomar



Semblava extrany que una comarca com el Berguedà amb tanta roca no tingués cap via ferrada, aquesta té l'honor de ser la primera.
És una ferrada curta però maca, amb algún pas desplomat, no molt dur, i amb un impresionant pont a mitja via :)
Hi accedim des de la carretera que surt de Vallcebre fins el famós coll de Pradell, famós en el mon ciclista per la duríssima rampa del 24%. Arribem al restaurant Cal Borni i als 100m a l'esquerra apareix un aparcament amb el rètol indicatiu de la via.
Hem quedat aquí amb ma germana i el meu cunyat, que venen de Sant Joan despí i de Puigcerdà baixem l'Stephie i jo. Les prediccions no son bones, arribem i està plovent. Esperem una estona i sembla que la sort està del nostre costat, para de ploure i sortim cap al peu de via, si més no, per veure com és.
A mesura que anem arribant la pluja desapareix, la calor fa acte de presència i la roca s'eixuga, això deu ser el més semblant a poder controlar la méteo. Arribem a peu de via, tota per nosaltres, i vistes les condicions decidim fer-la.
L'aproximació és curta, en 20 minuts de caminada, la meitat pujant i l'altra meitat baixant, en mig del bosc, arribem a peu de via després de superar durant el tram de baixada un pas amb cadenes.
 Hem de seguir les marques blanques i verdes i els rètols indicatius de ferrada.
Comencem superant un petit ressalt que ens permet anar escalfant la musculatura


Fem un flanqueig a la dreta





que ens porta a una altra secció més vertical.


Després d'aquest tram vertical amb algún pas desplomat la via ens permet descansar en aquest superpont.

Tant relaxats que ma germana es dona el plaer de passar-lo amb una cama!

Poc queda ja de ferrada, després del pont una curta secció vertical amb alguns passos cap a l'esquerra més incòmodes que difícils que ens porten a dalt del cingle.



El descens igualment indicat ens porta a desfer el camí fet i en poc més de 15 minuts.

L'equipament de la via és molt bo, amb les típiques "cues de porc" per a poder assegurar amb corda. Els progenitors de la via els podeu trovar a www.imparables.cat

2 comentaris:

  1. Como os impresioné con mis acrobacias en el súper puente eh? demostré una valentía sin precedentes... jajaja
    Muy bonita la ferrata, y encima con el olor y los colores del bosque de cuando acaba de llover, brutal!

    La sister

    ResponElimina
  2. Grande kuñao!. Como siempre las fotos increibles y un placer disfrutar de la montaña con vosotros.

    El cuñaaao

    ResponElimina