Son dos quarts de sis de la tarda, la poca feina i la inactivitat del moment em consumeixen, hi he de ficar remei, si em dono pressa tinc temps de fer un puja-baixa ràpid al Puigpedrós.
Arribo a Fontanera i agafo la pista, al pobre golf li esperen uns quilòmetres de patiment que traduits en temps son uns vint minuts, fins que arribo a la planície de la Feixa on aparco el cotxe, són tres quarts i cinc de set.
Segueixo el sender 120-119 que em portarà fins l'estany de Malniu en deu minuts, un racó ple de llegenda on les goges feien de les seves per la nit de Sant Joan, avui els últims raigs de sol perfilen la silueta de les tranquiles aigues del llac. El vorejo tot seguint la direcció de la línia de piquets de terme municipal, em deixo guiar per una succesió de fites que em porten a vorejar el pic del Castell dels Lladres en una pujada directa, plena de nerets florits, la visita d'alguna marmota cridanera i d'alguna euga despistada.
Arribo al coll que separa el cim del Castell dels Lladres del Clot de Malniu, per davant tinc un pujada força dreta i desfeta que em porta fins al Pla de Campcardós des d'on ja veig el cim, no estic sol, un ramat d'uns 20 isards em donen la benvinguda!
L'intens vent no em deixa gaudir massa temps del cim, miro al Nord i a l'ataronjat horitzó hi veig el llunyà Aneto, la Pica i els cims propers d'Andorra, al Sud la vall de la Cerdanya, la meva terra.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada