Tour de Madeloc

Pendents del temps, l'anem seguint curosament dia a dia i les previsions no acompanyen en tota la zona pirinenca ni els Alps centrals, l'única zona que es queda al marge de la borrasca en teoria és la Costa Brava. Així que ens adaptem a les circumstàncies, fem una ullada a la pàgina challenge-big per a assaventar-nos dels ports més carismàtics de la zona i sense pensar-nos-ho més fiquem romb a Colliure.

Sortim de Puigcerdà havent dinat, després de fer les corresponents compres de menjar, carregar les bicis i la roba per aquests dies, arribem a mitja tarda cosa que ens dona temps per visitar aquest preciós poble costaner. Aparquem l'autocaravana al parking de la "gare" i recorrem els carrers intactes al pas del temps d'aquest poblet de poc menys de tres mil habitants i que tant va captivar a molts pintors per la intensitat dels colors que s'hi barregen. Arribem als peus del Castell de Colliure de possessió catalana fins el tractat dels Pirineus, reformat a posteriori i convertit en presó durant l'exili dels republicans de la Guerra civil espanyola el 1939. A l'altre costat la torre de l'església el desafia altiva vora el mar.

Seguim recorrent els carrers amb la mirada fixada en un punt en concret, el cementiri. Als 16 anys una poesia em va captivar, per aquella època per Radio Pirineus oferien la possibilitat de que et recitessin la poesia escollida, en Toni Soler era l'encarregat de fer-ho, sense pensar-m'ho hi vaig trucar, volia escoltar "A un olmo seco" d'Antonio Machado .
  Al olmo viejo, hendido por el rayo 
  y en su mitad podrido,
 con las lluvias de abril y el sol de mayo
 algunas hojas verdes le han salido
 ¡El olmo centenario en la colina 
 que lame el Duero! Un musgo amarillento
 le mancha la corteza blanquecina 
 al tronco carcomido y polvoriento.
 No será, cual los álamos cantores 
 que guardan el camino y la ribera,
 habitado de pardos ruiseñores.
 Ejército de hormigas en hilera 
 va trepando por él, y en sus entrañas
 urden sus telas grises las arañas.
 Antes que te derribe, olmo del Duero, 
 con su hacha el leñador, y el carpintero 
 te convierta en melena de campana, 
 lanza de carro o yugo de carreta; 
 antes que rojo en el hogar, mañana,  
ardas en alguna mísera caseta, 
al borde de un camino; 
 antes que te descuaje un torbellino 
 y tronche el soplo de las sierras blancas; 
 antes que el río hasta la mar te empuje 
por valles y barrancas, 
 olmo, quiero anotar en mi cartera  
la gracia de tu rama verdecida. 
 Mi corazón espera 
 también, hacia la luz y hacia la vida, 
 otro milagro de la primavera. 

 La força nostálgica de la poesia i l'esperit de resistència que transmet, m'atreia i definia en gran mesura el meu "modus operandi". Ara quasi vint anys després visitaré el lloc on descansa el seu creador, Antonio Machado, vuitanta anys separen la data de la seva creació del meu descubriment.

La tomba, a l'entrada del cementiri, dissenyada per votació popular, acull les restes del poeta i de la seva mare que mor tres dies després. La llegenda diu que sempre, cada dia, hi ha una flor fresca sobre la tomba, avui n'hi ha més d'una. Tornem a l'autocaravana i desfem part del camí per anar fins l'area de "campingcars" que hi ha a pocs quilòmetres equipada amb banys, llum i aigua, i amb unes vistes del mar privilegiades. Sopem i anem a dormir d'hora que demà comença "l'stage" de Setmana Santa! Son les 7 del matí, dia clar i calurós, un bon inici. Sortim vora les 9h en direcció cap al coll d'en Calvó, carretera estreta i tranquila, l'asfalt rugós, la pendent suau per anar escalfant motors, a prop el primer BIG.

Arribem al Coll de Molló, a la dreta surt el trencall que ens portarà fins la Tour de Madeloc, els números fan respecte, 9 quilòmetres els set primers res d'anormal, a partir d'aquí més de dos quilòmetres a més del 10% amb rampes de fins el 24%, que ens portaran fins la Torre del segle XIII, que servia en el seu temps, donada la seva privilegiada situació per a avisar al poble de possibles atacs, avui serveix com a repetidor de televisió.

Desfem el camí fet fins el Coll de Molló i ens llancem cap a Banyuls on tancarem el bucle tot arribant a Colliure.

Anem d'hora així que decidim investigar una carretera que ahir sobre el mapa ens semblava interessant, dissenyada entre un llac d'aigua salada i el mar uneix Saint cyprien amb Canet plage. La olor a mar fa estona que es deixa sentir, soroll d'onades, alguna gavina i a aquesta hora del dia bastant cotxe. La regió del Rosselló te gravada en la seva històra recent la tragèdia viscuda per l'exili patit pels republicans un cop acabada la guerra civil espanyola. Després de la caiguda de Barcelona, l'èxode va ser massiu, més de quatre-centes mil persones van travessar la frontera amb França, desbordant la logística francesa que va optar per amuntegar-los a la platja d'Argelès sur mer, una valla metàlica feia les funcions de mur-presó. No hi havia ni electricitat ni banys ni instal.lacions per tractar malalts. Els casos de morts per enfermetat van augmentar exponencialment, el 90% dels parts derivaven en la mort de la mare i el nadó. Elisabeth Eidenbenz, una mestra suissa, reforma un palauet amb fons estatals a les afores d'Elna i amb una serie de tripijocs rescata les dones embaraçades del camp d'Argeles i les hi proporciona un part segur, naixien 20 nadons per mes, en total van neixer 597 nadons a la maternitat d'Elna, anomenada per la gent del poble per maternitat suissa. La volta desde Canet passarà per Elna, no veiem el palauet que va servir de paritori, que va seguir funcionant durant la segona guerra mundial i que va ser tancat pels alemanys, però en la nostra ment hi son presents aquells fets de la nostra història més recent. Arribem a l'autocaravana amb la primera etapa completada, quasi 100km i molta història recorreguda en poc més de quatre hores. Havent dinat, el proper destí serà Sant Feliu de Guixols, abans però fem escala a Llançà on els companys de fatigues em deixen recórrer en bicicleta Llançà, Vilajuïga,Roses, Cadaqués i el Port de la Selva, mentres ells el visiten i van de compres.

En dues horetes tanco el bucle i continuem recorrent la línia de costa fins a St Feliu. Dormim en l'area d'autocaravanes al costat de la carretera a Tosses