Collformic, Santa Fe i Turó de l'home

Dormim plàcidament a Santa Maria de Palautordera, després d'un copiós esmorzar comencem la que serà l'etapa reina d'aquest stage, tres ports BIG, més de 160 quilòmetres i quasi 4000m d'ascens. Sortim direcció al poble de Montseny, el ritme és tranquil i la pendent moderada, anem xerrant disfrutant de la pujada, a la llunyania es veu el coll que després de quasi 20 quilòmetres el coronem.

Decidida baixada fins el Brull, al passar-hi em ve un flash, jo aquí hi he estat abans...vaig fer-hi una cursa d'orientació quan corria pel Farra-O, ja fa alguns anys d'això, aquest any n'he de fer alguna.

La carretera ens porta fins a Seva i continuem direcció Viladrau i Coll de Revell, creuem l'eix transversal per sobre i continuem pujant fins Sant Hilari Sacalm. No deixem de veure rètols d'empreses d'aigua, Font Vella, Font d'Or, Aigua del Montseny, Vichi, Aquarel, Aigua de Viladrau... el 80% de l'aigua embotellada a Catalunya ve del Montseny, de fonts però no en trobem. De Sant Hilari Sacalm comencem un descens "kamikaze" a quasi 80km/h que ens portarà fins Arbúcies, inici del segon BIG del dia, Santa Fe. Per trobar la carretera hem de creuar el poble, arribem fins a coll de Revell i després de mig quilòmetre de baixada agafem el trencall a esquerres que sense cap descans ens porta al coll de Santa Fe.

El cel clar del matí ha donat pas a inofensius cúmuls que poc a poc van guanyant gruix i alçada, el Turó jau sota la densa capa de núvols, espero que aguanti el temps, si més no fins el trencall dels sis últims quilòmetres. El descens fins a Campins es fa per carretera revirada, es fa llarg. Per fi arribem a la rotonda que ens permet canviar de direcció, comencem la pujada al Turó de l'Home, el tercer BIG del dia. Portem a les cames mes de cinc hores de pedalada i el ritme ja no és el del principi, intento mantenir-lo, m'obligo a no decaure en la monotonia que comporta una pujada de 25 quilòmetres, vaig regulant l'aigua, tinc quasi buides les dues ampolles, la calor a la part baixa apreta, a dalt els núvols s'han fet amb el cim. Estic a mig camí i em comencen a caure gotes, no penso parar fins el trencall. La temperatura ha baixat però em queden poc més de dos quilòmetres, arribo, em fico el gore i sense temps de disfrutar del paissatge començo el descens. Un cop arribo a la costa del Montseny agafo el trencall que m'ha de portar a Montseny. Preciosa carretera estreta revirada amb bon asfalt, la més maca de les que he fet aquests dies, hi he de tornar per fer-la de pujada. Arribo a Montseny i ja només em queda un plàcid descens fins l'autocaravana, tinc el plat a taula, tot un luxe de companys. Dino em dutxo i comentem l'etapa, les anècdotes, els ports. Recollim la parada i fiquem romb a Girona, els hi vull ensenyar la catedral, els carrers estrets, els ponts sobre l'Onyar, l'església de Sant Fèlix, la plaça porxada, la parada de creps de xocolata.... Banyoles ens queda a pocs quilòmetres, allà farem l'última etapa i l'últim BIG, el Rocacorba, mentres però les nostres ments romanen relaxades degustant el sabor d'una crep sense glúten de xocolata, asseguts a les escales que porten a la Catedral.