Descobrint el Montseny

Al llarg de la vida vas coneixent moltes persones, algunes romandran properes inclús arribaran a ser molt importants, d'altres son passatjeres, totes però, acaben deixant petjada. El mateix passa amb les muntanyes, n'hi ha que t'atrauen més, n'hi ha de més properes, n'hi ha de més esveltes, n'hi ha que t'ilusionen, d'altres seran més importants però totes deixen petjada. El Turó de l'home sempre l'havia vist desde la llunyania, ja fos passant per l'eix transversal direcció Vidreres de visita a la familia o desde el cim de la Tossa d'Alp en un dia clar. Aquest cap de setmana aprofitant que la família ens reuniem per a celebrar l'aniversari de ma mare m'he baixat la bicicleta per tal de descobrir els voltants del Turó de l'home, les seves carreteres, les seves ermites, els castells... Arribem dissabte per la tarda i després de dinar aprofito per fer la primera incursió, serà una sortida curta i improviso el recorregut, en la memòria però em queden les paraules del meu tiet: "...ja que vas a pedalar que sigui per zones interessants, la carretera d'Hostalric a Arbúcies fins a Coll de Revell o visitar el Castell de Montsoriu..." Surto direcció a Santa Coloma de Farners i en una de les rotondes veig un rètol grafiat Hostalric, giro 90º i cap a Hostalric. La carretera es manté força planera, em permet rodar a un ritme viu i no trigo en arribar al poble, agafo la variant i arribo a una altra rotonda on per art de màgia m'indiquen com anar fins a Arbúcies, i això que no ho he buscat. Segueixo direcció Arbúcies, les rectes son força llargues i no vaig massa confiat, els cotxes no van molt ràpid però no m'inspira confiança així que quan veig el trencall cap a Breda me n'hi vaig. No hi he estat mai a Breda, el coneixo per fer-se famós arrel de sortir a la sèrie Vent del pla, així que em fa gràcia anar-lo a visitar i de rodo per una carretera més secundària. Començo a pujar, la pendent és força contínua sense arribar a ser molt dura i no trigo a arribar al coll: Breda la veig sota meu, a la dreta però surt una carretera i un rètol indica "Castell de Montsoriu", no m'ho puc creure, estic seguint l'itinerari recomanat pel meu tiet sense tenir ni idea d'on vaig... Breda haurà d'esperar. Enfilo carretera amunt. Aquí ja em trobo alguna rampa més important però el ritme no decau. Vaig pujant i a voltes veig la silueta de l'imponent castell ja estic aprop, tot d'una se m'apareix un rètol que em va girar a la dreta, s'ha acabat l'asfalt... no he arribat fins aquí per donar mitja volta, si he de pujar per pista amb la bici de carretera ho faré. La boira es va apoderant del tupit bosc, vaig pedalant cara amunt enfrontant-me a rampes de fins el 20% sense poder aixecar-me del seient, la terra vermellosa humida per la boira em fa lliscar la roda, la respiració acompassada i profunda denota esforç, la llum comença a perdre intensitat però he d'arribar. Aumento el ritme, cada exhalació es transforma en un núvol de vapor que m'acarona el rostre, fa fred però no en tinc, últim revolt, ja he arribat, em dona la benvinguda la torre de l'homenatge i a mesura que avanço se m'obre als ulls la comarca de la Selva i el Vallès Oriental. Volto el castell per la pista i intento impegnar-me a parts iguals de castell i paissatge, no dono a l'abast, he de marxar se m'està fent tard, començo a baixar no sense abans robar-li una última mirada potser intentant trobar la princesa del castell, no hi ha sort. Vaig amb molt de compte per no punxar, arribo a la carretera i aquí si que fico la directa, m'espera una contrarellotge fins a casa, son les 17h15 i em queden 35km. Desfaig el camí fet, arribo a Hostalric, el ritme és bo, fico direcció Sils, els cotxes ja comencen a encendre les llums, queda poc, entro a Vidreres quasi a l'sprint, són les 18h15, ha anat ben just però ha valgut la pena. Han sigut dues hores i mitja i han sortit 70km.