És curiós que cada any hi ha una o altra goulotte que es forma en excepcionals condicions, un any va ser tota la zona del Grau de Fajol, després va ser la Teixonera i aquest any una d'elles és la Hipergoulote al Pic del Mig de la Tallada.
Quedem a la boca sud del túnel a les 9h del matí, hi arribo després d'una mica més de dues hores de corbes i poc ménys de 6h de son.
Ens esperen quasi tres hores d'aproximació, una bona estona la passem sense practicament guanyar desnivell tot seguint el curs del riu, direcció la vall de Molleres fins que arribem al peu del primer mur, una franja de roques que la superem per una de les canals. Al principi la pendent és moderada però a mesura que anem pujant la neu és més profunda i la pendent més acusada.
Una vegada superat el mur ens trobem inmersos dins una enorme placa de vent... el Jordi segueix pujant per una minicornisa i jo a 50m a l'esquerra d'ell. Passos prudents i estudiats fins que a mitja alçada sentim un soroll greu, curt, les mirades es creuen i el pas s'atura quasi també els nostres cors, la placa s'ha assentat i per sort no s'ha trencat.
Acabem pujant fins al peu de la goulotte amb mal sabor de boca, per sort la visió del primer llarg de la canal ens fa oblidar els mals moments.
El primer llarg és molt encaixonat, un estret fil de gel ens permet anar progressant, és tant estret que els dos peus junts no hi queben, magnífic llarg.
Reunió de pitons i segon llarg amb la sortida bloquejada per un bloc de quasi 2m amb neu no compactada. Protegim la sortida amb un alien, no és un pas difícil però tampoc fàcil, el llarg encara ens depara uns metres on la dificultat és mantigunda fins que arribem a un tram més tumbat ja prop de la segona reunió.
Tercer llarg, llarg clau, tenim un mur davant, les traces dels francesos que han pujat abans que nosaltres tomben a l'esquerra tot vorejant-lo, les seguim però més tard ens n'adonem que era possible superar-lo, quina llàstima, estava tot a piolet tracció. La resta del llarg molt encaixonat tot a piolet tracció, a trams però aprofitant la roca per a recolzar-hi els grampons. Reunió amb pitons.
El quart llarg redueix la dificultat, és una campa de neu que en no massa temps ens porta a la última reunió. Des d'aquí podem pujar fins al coll i fer cim però el descens l'hauriem de fer per la canal que separa el Mig de la Tallada del Feixant, molt avalanxosa i desestimem la opció i acabem rapel.lant per la mateixa via en tres ràpels, de la quarta reunió a la tercera, de la tercera a la segona i de la segona a baix.
Una de les vies més estètica, divertida, agraïda i espectacular que he fet.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada