diumenge, 6 de febrer del 2011

Albinoni-Gabarrou al Mont Blanc du Tacul, 500m III,4+

La previsió de temps és bona a la zona de Chamonix, és més fa setmanes que no ha nevat i les informacions sobre el corredor son excelents així que carretera i manta.

Sortim dissabte desde Rivesaltes a les 9h, ens esperen 8h fins a Chamonix, César, Jordi i jo, cordada de tres. Arribem a Chamonix a temps per a anar a la Gite, descarregar motxilles i anar a sopar al poble, amb la panxa no del tot buida després del dinar a base d'arroç i d'uns postres de tarta de poma artesana que porta el César que fan les delícies de tots tres.
Plat de sopa "Chamoniarde" i una pizza, aquest serà l'últim àpat potent que farem en els propers dos dies, demà agafarem el telefèric de l'Aigulle du Midi, farem l'aproximació a la via, farem l'activitat i anirem a dormir a l'Abri Simon, un refugi lliure al costat del refugi de les Cosmiques que fins el 20 de Febrer no obren.



Diumenge a les 8h estem al telefèric, 38€ per pujar i 42€ pujar i baixar...



En 20' passem dels 1000m de Chamonix als 3800m, a la sortida hi ha estampida de gent, tots amb esquís menys nosaltres, mala senyal.



Anem carregats amb tot el necessàri per passar una nit al refugi, les motxilles pesen força i ens desfem d'elles en el refugi, agafant de pas lloc.



Està fet una merda, el terra de la cuina ple de restes de plàstic, envassos etc.



En una hora estem a peu de via, després de superar la rimaia pel petit pont de neu a l'esquerra del con d'entrada,



ens esperen 200m de desnivell per una pendent de neu de 55-60º. A mesura que anem pujant anem identificant les reunions a la roca de la dreta que ens serviran per a rapelar a la baixada.



Després d'una hora aconseguim superar la pendent de neu i ens situem a peu de via, ens esperen 5 llargs que ens els distribuim 1er Cesar, 2on i 3er jo i els dos últims el Jordi.

La via té força ambient, sense tenir molta continuïtat, les vistes que tenim sobre les grandes Jorasses o la dent du Geant, al fons el Matherhorn o el Monte Rosa.



Els tres primers llargs tenen algun tram a 80-85º, el gel és duríssim però la via està tant picada que es puja molt be.









El quart llarg és el més estètic, encaixonat, gel brillant, desafiant.



A partir d'aquí les dificultats disminueixen en gel però ens trovem un tram amb neu no massa consistent encara que força tumbat que ens portarà fins la última reunió desde la que rapel.lem. Desestimem sortir per dalt perque no veiem traces i perque amb sort arribarem a peu de via amb l'última llum del dia.



Així acaba sent, la via l'hem pujada en 3h30 i els ràpels (10) ens costen 3h més, l'últim amb sorpresa... hem de rapel.lar uns metres dins la rimaia i després remuntar.

Ja "només" ens queda el retorn al refugi, de nit, el que ens demanarà 1h30 més d'activitat i arribar al refugi força cansats:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada