Tracem 5 recorreguts que van desde la zona dels volcans de l'Auvergne fins al Tarn i el parc nacional de les Cevennes. Com sempre, depenem del temps i fins l'últim moment no està clar que el sol ens acompanyi. I no ho fa, anuncien pluges durant tot el pont a tot arreu, hem mirat desde Còrcega, passant per les Dolomites, Tenerife.... res anem a Pirineus, al costat de casa, si hem de fer retirada que sigui aquí al costat.
Així que marxem dimecres per la tarda, no tan d'hora com ens hagués agradat però amb les ganes de conèixer territori intactes, esborrant de la memòria la informació meteorològica de forma inconscient, no ho volem acceptar, ha de fer bon temps!
Arribem al poble de Larrau, ja és més de mitja nit així que no triguem a buscar lloc per dormir i fer-ho, després de 6 hores conduint ens és fàcil.
El despertador sóna a les 7h del matí, hem dormit plàcidament i no ens costa aixecar-nos, una barreja de ganes de pedalar i de pujar nous ports ens fa anar ràpids a preparar-ho tot i a esmorzar, sortim a les 8h30.
L'etapa d'avui segueix íntegrament el recorregut de la famosa marxa Irati Xtrem, amb 127km i 3700m de desnivell, passant per ports durs com el Larrau, Artaburu-Errozate o d'altres com Jaurieta, Erremendia, Azpegui, Orgambide o Bagargi.
Sortim desde Larra i encara mastegant l'esmorzar ens enfrontem amb un dels ports més durs dels Pirineus.
El Larrau supera 1000m de desnivell desde el poble de Larrau en poc més de 12km sent dos d'ells (després d'Erroymendi) plans. Té més de 7 kilòmetres al 10% o més i rampes que arriben fins el 21%.
Ens costa prop d'una hora i quart pujar-hi, el ritme és xino-xano, queda molta etapa i molts dies per endavant, quan arribem a dalt, l'esmorzar ja està paït...
El descens cap a Ochagavia és força còmode, el temps sembla que ens vol respectar i la calor es fa notar en les nostres vestimentes, anem de ple estiu, i pedalant i anar xerrant fem sense gaires complicacions el coll de Jaurieta, que ens portarà fins a Orbaizeta.
Els ànims estan, encara, força alts, tenim el dúbte de com serà la resta de ports, la probabilitat de què siguin més durs que Larrau són baixes així que estem tranquils.
Arribem a la fàbrica d'armes d'Orbaizeta,
que va tenir el seu moment álgid entre els segles XVIII i XIV i que s'aixeca sobre una antiga ferreria. Ara és només un vestigi del que era però encara podem reconstruir utilitzant la imaginació com era aquest lloc visitat per generals de l'època i per personatges il.lustres com Valle Inclan o Heminguay.
Tot sortint de la fàbrica d'armes i havent carregat aigua,
l'asfalt dóna pas al formigó, cosa que ens fa pujar la mosca al nas... i més endavant ens dona la raó una rampa del 15% que ens portarà fins el port d'Azpegui i ja en pla recorregut fins a Orgambide.
El descens d'Orgambide es fa per carretera estreta, amb força gravilla i molta pendent,
ens consolem pensant que l'estem fent de baixada i lo dur que es faria en sentit invers..... als pocs quilòmetres abans d'arribar a Esterenguy agafem una carretera a la dreta, 180º i una pendent brutal que després de travessar el torrent, no ens deixarà respirar fins el coll d'Errozate tot passant pel coll d'Arthaburu.
Son prop de 8kilòmetres en els que superem 1000m de desnivell, poques vegades veig baixar la xifra del % per sota de l'11% i té com a punt culminant un pas entre roques al 20%....
El descens d'Errozate és també força lent, carretera estreta, amb gravilla i pendent.
que ens portarà fins els peus de Surzai Lepoa
i d'aquí fins als peus del Bagargi, que per aquesta cara ni s'acosta al que sería pujar-lo per l'altre vessant, però ja són força quilòmetres a les cames i es fa pregar. Ara però desde el coll practicament només ens queda baixada i arribem a la auto.
Ens han sortit poc més de 7 hores sobre la bicicleta per fer 127km i un desnivell acumulat de 3700m positius, dels quals més de la meitat han sigut per pendents de més del 10%.
Arribem a la autocaravana i comencem la recuperació, carbohidrats i aminoàcids, el dinar ja el portem preparats de casa, quatre estiraments i un bon àpat per a recuperar forces.
Desde Larrau, sortim direcció a Arette on demà farem la següent etapa.
Que bonic que era el coll d'Errozate. El millor coll de tota la sortida.
ResponEliminaPD: mode ironic: on