dissabte, 17 de juliol del 2010

Tour de France 2010 (1)

S'ha convertit en tradició seguir les etapes de muntanya dels Alps o Pirineus del Tour de France i aquest any no ens podiem perdre els 100 anys del Tourmalet en el Tour.



Aquell any, el 1910, el primer en coronar-lo va ser Octave Lapize. L'etapa d'aquell any va ser la famosa Luchon-Bayona que, últimament els anys parells, es repeteix en format cicloturista pels voltants de mig juny. 326km de mite que enllacen Peyresourde, Aspin, Tourmalet, Solour i Aubisque, l'anomenat en l'època el cercle de la mort, centre de l'univers ciclista i terreny de joc de l'èpica del Tour. Kilòmetres d'asfalt que a base de cops de pedal han omplert les pàgines de la història del ciclisme i que ens disposem a assavorir.

Sortida de Puigcerda divendres per la tarda, dos vehicles, cinc ciclistes i 4h per davant abans d'arribar a Sant Lary Soulan. Demà dissabte la intenció és pujar als Llacs d'Oredon, Cap de Long, Aumar i al pla d'Adet.

Sortim d'hora son les 9h, el dia es presenta tapat, núvols alts amenaçadors, decidim començar a pujar primer els llacs i deixant com a última opció el Pla d'Adet si el temps acompanya.



Estem pedalant direcció al túnel de Bielsa a l'alçada d'Aragnouet ens desviem a la dreta direcció als llacs. Pujada llarga amb rampes mantingudes al 10% però amb força descansos.

En el peloton estem en Jordi Palomares, Xisco Martinez, Gonzalo Melero, Rafita el cartero i jo.

A les primeres rampes en Jordi ja tenia en ment fer una apretadeta i fica la directa, els demés anem pujant a ritme (300w)



i a la cruïlla al Llac de Cap de Long-Aumar ens retrovem tots i engaltem els últims kilòmetres plens de paelles



que ens portaran fins l'impresionant llac de Cap de Long, a 2161m.



Desfem part del cami fins la cruïlla i pujem fins l'altre llac el d'Aumar, vistes impresionants del Neouvielle.





En ràpid descens desfem els més de 1400m de desnivells fins a Saint Lary, mengem quelcom i encarem la pujada al Pla d'Adet. Uns primers metres planers per anar escalfant i al fons ja veiem la primera diagonal que ens donarà la benvinguda a la zona més intensa de la pujada: 6 kilòmetres entre el 9 i el 10%.



Pujada a ritme(300-305w) i descens kamikaze fins la autocaravana on ens recuperem i sense perdre més temps sortim direcció al Tourmalet on hem de muntar el "camp base" per la resta de dies.

Tota la pujada de Santa Maria de Campan - la Mongie els pàrkings estan atapeits d'autocaravanes, ni en el saló del caravaning n'he vist tantes, arrivem al coll i baixem per l'altre vessant amb l'esperança que allà on ens vem instal.lar fa un any hi tornem a trobar lloc, no hi ha hagut sort, han muntat una carpa que venen menjar i vegudes... Baixem fins l'estació de Bareges i aquí si que tenim sort, a més tenim el bar al costat el que ens permetrà veure les etapes per la tele amb total comoditat.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada