Primers kilòmetres, primeres ràmpes, no hi ha treva ni espai suficient per a escalfar, dolor de cames però en només 7km estarem baixant.
El dia promet ser calurós i així la baixada del tourmalet ens refresca i ens permet afrontar la primera pujada important del dia amb energia, la Hourquette d'Ancizan,
paissatge preciós que no deixa indiferent a ningú i casi sense adonar-nos-en arribem a l'estret de roques que marquen l'inici de la baixada, punxada de la roda del davant, el rafa ens passa i ni para només ens regala algunes paraules ininteligibles entre les que deduim un "venga va no perdeu temps".
Doncs dit i fet sense perdre més temps del necessàri continuem el descens i atrapem al "señor" en una cruïlla, ara ja tots junts i com a bon peloton ens anem donant relleus fins arribar a Arreau on comença l'Aspin. Tenim curiositat per comparar el temps que triguem amb el que trigaran demà els professionals, així que només començar engegem el cronòmetre. Primers kilòmetres suaus per anar entrant "en calor" i just quan canviem de vessant comença la festa, sense tenir grans pendents, és un port molt mantingut i per a mi un dels més macos que he fet. El ritme ja comença a ser maco sense arribar a ser molt ràpid, ens anem donant relleus amb en "Jordi" i quan només en falta un de kilòmetre comença a apretar força més el ritme: estem pujant a 320w, les últimes rampes son del 6-7% així que debem estar pujant a 20km/h però sembla que no en té prou així que apretem una mica més fins els 350w, una cosa porta a l'altre i acabem sprintant.... segur que ho acabarem pagant al Tourmalet.
I es clar que ho acabem pagant. Arribem a Santa Maria de Campan, i decideixen parar a comprar alguna cosa per menjar i beure, jo no m'aturo i vaig pujant ( si m'aturo no hagués pogut tornar a arrencar) primers kilòmetres suaus i a l'alçada del càmping comença a pujar amb alegria, una alegria que no deixarà fins al coll. Pujo sol, a estones avanço algú que s'ha aturat a la cuneta a refrescar-se, fa molta calor, les ràmpes abans de la Mongie al 10% em van castigant i els 4 últims kilòmetres fins el coll s'em fan llargs, ara però només m'he de deixar anar i arribaré a la autocaravana, ja estic salvat.
18.6km d'asfalt impregnat d'història metre rere metre:
Corria l'any 1910 quan per a revitalitzar el Tour d'aquell any Henri Desgrange el director de la carrera va enviar a Alphonse Steinés a estudiar la zona, fins al moment la ronda gala no incloïa en el seu recorregut muntanya.
Steinés va arribar al Tourmalet un matí d'hivern amb cotxe i xofer, a 4 kilòmetres del coll, però, degut a la enorme quantitat de neu va tenir que continuar a peu, sol, donant les pertinents ordres al xofer de recollir-lo a l'altre costat... va aparèixer mig dia després, mig congelat en el poble de Bareges, després d'haver fet cim. Abans d'entrar en calor i canviar-se de roba, va anar a l'oficina de telègrafs i va enviar el següent missatge a Desgrange:
"Atravessat Tourmalet. Molt bona ruta. Perfectament practicable."
La mentira de Steinés, que amb el seu missatge de set paraules passaria a la posteritat, va convencer a Desgranges i va suposar l'estrena dels Pirineus i del Tourmalet en el recorregut del Tour d'aquell mateix any.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada