Dos anys fa que per primera vegada vaig veure la imponent figura del Mont Valier, va ser durant una sortida en bicicleta de carretera que varem fer amb en Dani pels voltants de Massat, direcció a Aulus les Bains, una vegada superat el coll de Sarraillé tot entrant al preciós poble de Cominac, accentuava l'inconfusible estil constructiu de la zona, com a teló de fons, l'esbelta silueta del Mont Valier, va ser impactant i d'una manera potser inconscient vaig ficar-lo en el punt de mira.
Quan Gonzalo em va proposar de pujar-lo no ho vaig dubtar ni un instant, aquest any però dormirem al cim.
" La vida es Bella "
Hem quedat a les 8h30', tenim temps de sobres, ningú ens espera, em passa a recollir Gonzalo i sortim direcció Foix (no em cansaré mai de contemplar el seu castell) i des d'aquí cap a St. Girons, Castillon Couserans- Bordes sur Lez i ens endinsem per la vall de Birós on als pocs kilòmetres veiem el rètol de Mont Valier indicant un desviament cap a l'esquerra per una estreta pista asfaltada que ens endinsa (tot passant per poblets com Ayer, on aprofitem i carreguem aigua) a la vall de Riberot fins al Pla de Lalau on deixem el cotxe en un parking força gran i sobtadament ple de cotxes.(més tard deduïm que la cascada de Nerech és un important reclam turístic de la zona)
El dia no es presenta massa assoleiat, a partir dels 2400m tota una barrera de núvols governa el cel. Tot i que vem mirar la méteo francesa i per aquests dos dies anuncien sol, no les tenim totes i junt amb la tenda de campanya, sac de dormir i el menjar agafem una samarreta tèrmica de recanvi, el gore, gorro i els guants. A part del fogonet per a fer-nos una sopeta ben calenta al cim del Petit Valier. Aproximadament debem de portar uns 20kg a l'esquena així que ens ho haurem d'agafar amb calma, ja que ens esperen quasi 2000m de desnivell positiu.
Iniciem la marxa al voltant de les 12h, l'ambient és fresc i força humit, calibrem els altímetres als 926m del pla de Lalau i iniciem la marxa.
Els primers metres són de descoberta, de no parar de fer fotos a cada racó, a cada corba del camí, un arbre, un sotabosc cobert de molsa, un camí amagat sota el mantell de fulles... així ens passen els primers 20', per un recorregut força planer que va seguint al mateix nivell el curs del riu.
Deixem el riu i comencem a agafar alçada tot resseguint el contorn de la muntanya, encara estem envoltats per arbres de ribera, el sotabosc és tan verd com el millor dels jardins i la molsa dibuixa la forma de les roques que va cobrint.
Portem un ritme bo, però la humitat ens fa suar de valent i fem una parada per a rehidratar-nos, comentem el fet que el camí tot i no ploure és moll i les torrenteres baixen plenes d'aigua.(al refugi ens assaventarem que durant bona part del matí ha estat plovent).
Arribem a la cascada de Nerech, impresionant, mirem l'altímetre, només hem fet 400m de desnivell?
Després de les fotos de rigor creuem el pont i guanyem desnivell per la vessant dreta del riu, en poc més de 15' superem el desnivell de la cascada i el paisatge canvia, passa dels arbres de ribera a un matollar barrejat amb zones de pins.
Anem seguint les marques de GR que ens han de portar fins el refugi dels Estagnons. Tot xino xano arribem fins una primera cabana (de Caussis) aquí trovem un trencall que ens portaria fins l'estany Rodó, nosaltres seguim recte tot pujant cap al refugi, no el tenim massa lluny, en 20' arribem. Aquí fem parada per a menjar alguna cosa, un parell de barretes serán el nostre dinar, són les 15h estem a 2245m.
Omplim totes les ampolles d'aigua al refugi, hi ha una aixeta a l'exterior que té aquesta finalitat, de sobte una olor a carn a la brasa desperta els nostres instints i decidim no demorar més la sortida, avui hem de dormir al Petit Valier!.
Hem estat xerrant amb uns catalans que vénen de Mongarri i ens han orientat una mica en quant a horaris. Oficialment del refugi fins al Mont Valier són 2h de marxa, ells ens han comentat que han pujat sense motxiles en 1h20'. Això està fet! En Manel Figuera em va recomanar dormir o al coll de Faustin o al Petit Valier que hi ha més espai, així que posem fil a l'agulla i anem direcció al Coll de Faustin. A mesura que anem arribant la boira es va apoderant de les escasses vistes de les que fins ara disfrutavem, sort que el camí está marcat ara però amb marques grogues.
Hem necessitat 45' per arribar al coll, l'inspeccionem i veiem un parell de zones on podem plantar la tenda, decidim però pujar al petit Valier.
El recorregut és interessant, primer per una "goulotte" que ens portarà pel pas de la Balma a una zona hervada i des d'aquí al cim.
Just al final del tram de roca és on decidim acampar, al cim del Petit Valier s'ha començat a girar vent i aquesta zona ens sembla la més arreserada.
Estem a 2720m a 3º i amb una humitat del 100%, plantem ràpidament la tenda i ens amagem dins el sac amb tota la roba que portem, escalfem uns tallarines ens saben a glòria i que acompanyem amb una mica de pa, és el primer àpat important del dia.
Fem la digestió amagats dins el sac i anem conversant sobre els més diversos temes, van passant les hores, la claror comença a donar pas a la nit, les ràfegues de vent són contínues, la boira encara ens acompanya i decidim ficar a bullir aigua per a fer la sopeta que ens ajudarà a entrar en calor.
Ja és negra nit, són les 21h, fem plans per demà: si el temps canvia fem cim al Valier i desde el refugi trenquem direcció cap a l'estany rodo i el llong (tot intentant fer la ferrada que acaba prop d'aquest últim), pugem el port de Barlonguere fem el pic dels tres comtes i baixem per la cabana de Peiralada fins el pla de Lalau. Si el temps continua igual, doncs intentariem fer el Valier i desfariem les passes fins el pla de Lalau pel mateix recorregut de pujada.
Acompanyats per les violentes ràfegues de vent intentem agafar el son.
La tenda s'encongeix de cop i la tela dels costats ens colpeja el cap, ens despertem, mirem el rellotge son les 2 del matí, repassem mentalment tots els anclatges amb els que hem assegurat la tenda, el vent és molt fort i la tenda molt escandalosa, aquest episodi s'anirà repetint a les 3h45,5h15,6h30,7h20 i finalment ens llevem a les 8h.
Tenim l'esperança que amb tant de vent la boira s'hagi escampat... però tot el contrari, després de donar-nos 5 minuts de treva torna a fer acte de presència amb més virulència i acompanyada d'aigua.
Esmorzem, recollim l'interior i desfem la tenda amb tota la prudència del mon per a què no ens voli i sense més dilació emprenem la marxa, desfem el camí fins al coll de Faustin i comencem a pujar cap al Valier.
En el coll ens trovem un grup de tres francesos un d'ells en calça curta¿?!
La pluja ve de costat alimentada per un vent cada cop més fort; imposem un ritme fort de pujada i en menys de 15' fem el cim, dues creus una de ferro i una de marbre ens donen la benvinguda al cim, podem llegir en una enganxina a la creu de marbre "la vida es bella" segurament la deurien ficar en millors condicions de les que tenim ara.
Estem xops els pantalons els tenim enganxats a les cames i l'aigua d'aquests s'escorre fins arribar als peus, el mateix passa amb les mans que tot i portar guants hem perdut sensibilitat als dits.
Fins al refugi ens acompanyarà, ja de baixada, aquest temporal, ens amaguem sota el cobert exterior per a aixugar-nos i aprofitant la treva que ens dóna la pluja quan surt el guarda del refugi a saludar-nos:
-"Fa un dia humit eh?"
Xops reiniciem la marxa que ens portarà al parking, després d'unes altres 3h de descens.
Treiem les cadires i la taula i dinem, és la 1 de la tarda, estem xops però satisfets, el Mont Valier, el senyor del Couserans és nostre, no podem dir el mateix de les seves vistes.
Veure Mont Valier ampliat
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada