Canigó desde Merialles

Animat per les fotos que dies endarrera va publicar en Manel, em venia de gust pujar a aquest emblemàtic cim per la ruta "llarga". I a més (igual que la primera vegada que vaig fer cim, el solstici d'estiu del 2008) l'he fet en solitari.

Aquesta nit canvien l'hora així que podré jugar amb el temps com més em convingui, ja sigui dormint una hora més o arribant a casa puntual per a dinar.
Hem llevo a les 6h, esmorzo i faig la motxila, agafo el gore, el forro, un buff, una tèrmica per a canviar-me al cim, mig litre d'aigua i una barreta.
Encara és fosc quan agafo el cotxe però estic segur que no trobaré transit per la carretera, la gent s'haurà decantat per aprofitar i dormir una hora més. I així és, estic pràcticament sol i amb un ritme alegre em planto al refugi de Merialles en 1h25' tot havent passat per Montlluis, Vilafranca del Conflent, Vernet les Bains, Casteil, Coll de Jou i la pista forestal en bastant bon estat fins el refugi.
Aparco el cotxe davant del refugi, no estic sol, segurament tota aquesta gent va fer nit aquí i aquest matí ben d'hora han sortit cap al cim, així que tindré companyia.
He agafat el Suunto per si em fes falta utilitzar la bruixola, últimament he enganxat bastants de dies amb boira.
Son exactament les 8h del matí quan començo a caminar, segueixo les marques de GR que em portaran un altre cop fins el camí i sorpresa aquí hi ha un altre parking més gran que el del refugi, just en una intersecció de pistes. Segueixo les marques de GR que progressivament es va allunyant de la pista forestal per un caminet a voltes empedrat a voltes de terra.







Aquest inici és en baixada per a poc després amb una pendent força suau anar guanyant metres progressivament, vaig creuant rierols i travessant zones de pi negre, el ritme és força bo, porto dues setmanes sense tocar la bici i em noto les cames molt àgils i sobtadament les pulsacions son baixes, així que vaig disfrutant de la pujada. Arribo a una corba a la dreta i em trobo a 3 persones, semble però que baixen... un bon jour, un creuament de mirades i uns ulls blaus que m'acompanyaran força estona.
Arribo al Coll del Vert (25') obro la tanca pel bestiar i segueixo el camí força planer que em portarà fins el riu de Cadí, porta força aigua i decideixo creuar-lo passant per sobre d'uns troncs lligats de vern no massa estables però que fan la funció.
El pi negre deixa pas als matolls de bàlec i neret i al prat subalpí, i tot seguit arribo a una cruïlla (50') un rètol m'informa que fins al cim em queden 2h més.



Giro a la dreta tot vorejant el roc de Cadi, aquí la pendent s'accentua, tot pujant a la llunyania veig un grup de 25 persones, passo davant del refugi Aragó ( és una petita cabana ) i dóno caça als últims del grup, una dona de mitjana edat que ajudada per uns bastons va pujant a recer del grup, inconscientment aumento el ritme per a avançar-los, avui tinc ganes de pujar sol!
Estic als plans de Cadi, els núvols comencen a fer acte de presència, van avançant cap al cim, accelero el ritme, dec anar a 170, això s'ha convertit en una cursa cap al cim, em planto als peus de la canal, el camí amb llaçades curtes supera el desnivell per la dreta, avanço a 4 persones i tot veient a una cinquena més amunt me n'adono de les voltes que dóna i decideixo pujar recte per la canal, la primera part roca descomposta he de pujar a quatre grapes la part final blocs grans que em permeten pujar més ràpid, conecto amb el camí i tot vorejant em deixa als peus de la bretxa Durier, els núvols ja hi son, m'han guanyat la partida!.
Trobo alguna clapa de neu, la roca és humida però no hi ha cap tram compromès, passo pel costat del curiós "gendarme" desdibuixat pels núvols que li donen un aire amenaçador. Últims metres i ... s'està obrint!!!







Arribo al cim i aquest em regala unes magnífiques vistes: veig el Mediterrani, dedueixo port Barcarès, inici uns mesos endarrera de la nostra travessa dels Pirineus, s'albira també el golf de Roses, el cap de Creus, estic veient el Fort Liberia als meus peus, molt petit, ens separen més de 2000m de desnivell. Prades, Vilafranca del Conflent, em giro i veig les meves muntanyes, Pic Peric, Carlit, serra de Madres ... perdona ens pots fer una foto? si i tant, les dues noies alemanes es fiquen al costat de la creu, retrat fet. El temps va passant ràpid aquí dalt tan ràpid com l'avanç dels núvols que tornen a contraatacar, faig el xafarder davant de la taula d'orientació, miro cap al mar i intento trobar el lloc que m'indica el dibuix, Perpinyà, vale ja el veig, el llac de Salses, el Mont Aigoual....
no pot ser! això està prop de les gorges del Tarn! a uns 400km! em giro tot responent la pregunta d'un home que em preguntava sobre la ruta que havia seguit per arribar al cim i tot donant-li les oportunes indicacions me n'adono que ja porto aquí dalt quasi 40' i ens està invaïnt els maleits núvols. Començo el descens no sense abans girar-me per última vegada a contemplar aquesta meravella, despedir-me de tothom i iniciar el descens tot cofoi. A mitja bretxa em trobo els últims nanos que he avançat i els animo que ja queda poc! assoleixo els peus de la bretxa i tot vorejant passo per davant de la sortida de la canal, millor baixo pel camí ara ja no tinc pressa, em trobo amb tota la colla dels 25 tot son rialles, han parat a menjar quelcom. Continuo el descens ara ja tot sol, desfaig el camí fet, a veure si arribo a casa per dinar que per la tarda m'agradaria anar amb en Jordi a buscar una zona per entrenar amb els piolets.


Desde el refugi de merialles fins al cim surten aproximadament 9km i 1100m de desnivell, el total de pujada ha sigut 1h 55' i de baixada 2h10' (me l'he agafada amb molta calma la baixada he de conservar els genolls!)


Ver Sin título en un mapa más grande