Després d'un cap d'any que no oblidaré mai, en una ciutat de postal, tornem a casa; avui inaugurem l'any amb una excursió al Pic de la Mina per agafar gana pel dinar familiar de Reis.
Deixem el cotxe al coll de Puimorents, anem molt justos de temps, comencem a caminar tot seguint la pista de fons que va resseguint la carena,caminem per terreny poc pendent, anem guanyant alçada poc a poc fins el final del camí.
Avui no hem agafat les raquetes i cada pas que fem ens costa el doble, avançar es fa feixuc i en algún moment ens ensorrem fins els genolls.
Avui no hem agafat les raquetes i cada pas que fem ens costa el doble, avançar es fa feixuc i en algún moment ens ensorrem fins els genolls.
Tenim l'objectiu en tot moment visible i això no ajuda massa perquè fins que no arribem al final de l'últim telecadira no veiem el cim realment aprop.
"Després d'un cap d'any que no oblidaré mai, en una ciutat de postal, tornem a casa..." Crec que hi falta alguna cosa, no trobes?
ResponEliminaPrimera sortida de l'any més que genial... és fàcil però que ho sigui, quan tens algu tan especial al costat... Petonàs!
Hi falta alguna cosa... alguna cosa com "Després d'un cap d'any que no oblidaré mai, en una ciutat de postal, amb la noia que estimo, tornem a casa..." ja em semblava a mi que em deixava alguna cosa... Petó guapa!
ResponEliminaM'encanta!
ResponElimina