Coneixent les carreteres de la Costa Brava

Una corba per a cada dia de l'any, així és la carretera entre Tossa i Sant Feliu, corba rera corba fins arribar a les 365.

Després d'un esmorzar lleuger, de decidir la roba i d'omplir el bidons, començo l'etapa d'avui amb ganes, m'espera la Costa Brava! Surto de Vidreres a les 9h direcció Lloret, uns primers 16 quilòmetres per carretera força transitada tot i que a aquestes hores del matí no es veu massa moviment. Al principi es van alternant trams planers amb alguna pujada mantinguda però curta, a partir però del túnel la baixada predomina. A mesura que em vaig apropant a Lloret la olor a mar i la calor em fan companyia, a estones les arracona una intensa olor a pi roig que fa embogir els sentits i em fa respirar profundament per a impregnar-me'n d'ella.

En poc més de mitja hora arribo a la rotonda d'entrada que em dona la benvinguda a la població, un rètol que indica Tossa a l'esquerra em fa canviar de direcció i encaro la rampa que m'allunya del poble que anys enrera em va veure jugar a la sorra de la seves platjes. La calor comença a apretar, els ciclistes que em vaig creuant però van tots de llarg...la suor fa acte de presència. De Lloret a Tossa de Mar hi ha 11 quilòmetres que van resseguint la costa a la suficient distància com per no deixar-te disfrutar de les vistes al mar, la olor a Mediterrani hi és present i em va acompanyant durant els quilòmetres. Arribo a Tossa i un rètol em torna a fer girar cap a l'esquerra cap a Sant Feliu de Guíxols, sento el mar molt aprop, estic apunt de deixar enrere el trencall i endinsar-me al poble, també vell conegut de la desdibuixada memòria, castell i platja. Tot queda en un fugaç record quan la bici per inèrcia s'encara cap a Sant Feliu.... Comença l'espectacle, no son només les 365 corbes, tampoc la proximitat de la carretera al mar ni les espectaculars vistes a cales amb encant, algunes d'amagades i solitaries, tampoc els imponents penyasegats ni la intensa olor a pinassa, és tot a la vegada.

Les corbes es van succeïnt una rera l'altre a estones en pujada a estones en baixada, dibuixant el capritxós perfil de la muntanya. Arribo a Cala Giverola, la veig desde les alçades, em captiva la seva sorra marronosa i les suaus onades que hi van deixant la seva tímida emprenta. Em creuo amb un grup de ciclistes, un bon dia trenca el silenci, ara ve un tram de pujada. Les vistes son espectaculars, veig un sortint de roca i al vell mig una casa,a l'altre extrem unes escales que arriben fins el mar, més endavant veig un camí que s'endinsa cap al sortint de roca i un rètol que diu "només vianants", marques de pintura vermell i blanc... te tots els números de ser un tram de camí de ronda (antics camins de contrabandistes i vigilants que van seguint el litoral de la costa i que avui dia coincideix amb el GR.92) Arribo a Sant Feliu, aquesta vegada acabo entrant a la població, passo el passeig a primera linia de mar i continuo direcció Llagostera, passant per Santa Cristina d'Aro i esquivant l'autopista tot passant per Romanyà. Estic a poc més d'un quilòmetre de Llagostera i la primera visió que en tinc del poble és la imponent església, a mesura que avanço començo a veure la resta del poble. De Llagostera vaig direcció Caldes de Malavella i d'aquí a la N-II on procuro estar-m'hi el menor temps possible. La deixo a l'alçada de l'hotel Rolls per seguir cap a Mallorquines, Sils i arribar a casa. Al final han sigut 105km en poc més de tres hores i mitja.