Una passejada pel modernisme català

Poc a poc vaig reduint la llista de "coses que he de fer" i una d'elles és la Ruta del Modernisme, no disposem de massa temps així que anem per feina. Sota la Plaça Catalunya s'amaga un punt d'informació, allà ens dirigim després de voltar una estona buscant, creuant d'un costat a l'altre la Plaça, corrent el perill de ser atacat per algún dels centenars de coloms que quan no están menjant al terra, en vol rasant et passen ben a prop del cap. Baixem unes escales i una simpàtica noia ens aten, ens aconsella i ens ven el llibre que ens servirà per començar la ruta. Amb el llibre al nostre poder i després d'un copiós dinar en el buffet lliure de l'Splau, comencem la ruta pel Park Güell amb "k" ja que la idea inicial era fer una urbanització de luxe per a la burguesia més selecta de Barcelona, a l'estil anglès, projecte que va fracasar y gràcies a això avui en dia tothom en pot "gaudí".

Entrem al park a l'alçada de la Casa Museu Gaudí on va passar els últims vint anys de la seva vida l'arquitecte, avancem per un caminet de terra vorejat de vegetació que ens porta fins la plaça-mirador, des d'aquí les vistes de la ciutat son espectaculars. Davant nostre ens protegeix una barana-banc amb formes corbes i tapissada de trencadís de colors, m'hi podria estar hores mirant i sempre trobaria quelcom que no hauria vist.

Dos camins, dues opcions per baixar al nivell inferior, baixem pel de la dreta i pujarem pel de l'esquerra. Baixem per unes escales que ens porten a una "gruta" amb parets i columnes inclinades, allà una parella està preparant el temporitzador de la càmara de fotos per inmortalitzar el moment, ell fa remuntar per la paret els peus de la noia mentre l'aguanta per les espatlles quasi horitzontal, creant un efecte curiós, ens els mirem una estona, intercanviem uns somriures i continuem avançant.

Arribem a sota la plaça, 86 columnes ens donen la benvinguda, el lloc estava pensat per encabir-hi el mercat de la "ciutat", al costat la famosa escala presidida pel drac. Arribem a la porta principal d'entrada al Park, presidida per dues edificacions la que te la creu és la de Hansel i Gretel, l'altre la del bolet verinós, la de la bruixa. Desfem part del camí fet pugem per l'escala "del drac" als mosaics dels costats s'hi comencen a reflectir les últimes llums del dia,

continuem direcció cap al cotxe i fiquem romb cap a passeig de Gràcia, allà ens espera el plat fort del dia. Tot i ser un dissabte per la tarda, aparcar a Barcelona és quasi impossible si no ho fas a aparcaments privats, això ens fa perdre una estona. Solventat el problema cotxe anem direcció passeig de Gràcia, passem per davant de la Fundació Tàpies que aquests dies estava oberta al públic per la mort del pintor-escultor.

i arribem a la Casa Batlló,

La veiem per fora, les cues per entrar-hi son importants i no disposem de massa temps, queda pendent la molt recomanable visita de l'interior! Al costat està la casa Ametller, també d'estil modernista però te la sort o desgràcia d'estar al costat de la Casa Batlló i això li treu protagonisme tot i ser per alguns arquitectes considerada, la façana principal, el summum de les arts decoratives. Continuem la nostra primera presa de contacte amb el modernisme pujant passeig de Gràcia amunt, iluminats per faroles modernistes de ferro molt treballat que ens porten fins la Casa Milà, la pedrera, l'últim edifici d'habitatges construit per Gaudí el 1910 i que diuen es va inspirar en les antigues fortaleses medievals, l'interior igual que les anteriors obres, queda pendent.