dissabte, 25 de juny del 2011
Puy de Dome i volcans de l'Auvergne
Sortim de Vic sur Cere direcció Clermond Ferrand, anem cap a una àrea de autocaravanes a les afores, menys exposada a possibles furts i més tranquila, la sorpresa ens la trobem però quan hi arribem, un "poblat" gitano se l'havia feta seva! així que mitja volta i a buscar altres opcions...
Anem fins el aparcaments del Puy de Dome, interdit camping cars, després de voltar durant una hora entrem al poble de Montrodeix i en una zona d'aparcaments a l'entrada del poble ens hi establim. És tard, passa mitja hora de les dotze i demà hem de fer una bona tirada amb el cotxe així que tocarà dormir poc.
El despertador sona a les 6h30 i ens cal poc més d'una hora per estar apunt, el primer objectiu el Puy de Dome.
La zona està en obres, de fet serem un dels últims afortunats en poder pujar-hi en bicicleta, la carretera que te forma d'espiral no va ser concebuda inicialment per a cotxes, deu el seu traçat homogeni en pendent (4.5km al 12.5%) i sense corbes pronunciades al tren cremallera. Inaugurat el 1907 tot seguint la "moda" de l'època per aquest tipus de transport va tenir una vida força curta (1926) degut a la aparició del cotxe.
Així doncs es va aprofitar el traçat i es va adaptar als cotxes.
És un lloc important dintre de la història del Tour de France, ha servit vàries vegades de final d'etapa (la primera el 1952 amb Fausto Coppi com a vencedor) i ha servit de terreny de joc de batalles èpiques com la que va tenir lloc el 1964 entre Poulidor i Anquetil. És però d'altra banda una muntanya tancada als ciclistes, només s'hi pot pujar els dimecres i els diumenges de 7h a 9h del matí baixada inclosa, l'excusa, el descens és molt perillós.
Cent cinc anys després el traçat cedirà l'asfalt dels cotxes,les motos, els autocars i els ciclistes al seu primer inquilí, el tren cremallera, i això serà a mitjans del 2012, tot per preservar el medi i reduïr la contaminació.
Avui no és diumenge, tampoc dimecres, així que pujem fins el coll de Ceyssat i d'aquí seguim uns metres per "sterrato" a vegades sobre la bici a vegades remolcant-la a peu fins a la intersecció amb l'asfalt, ens haurem menjat un parell de quilòmetres.
A dalt les vistes son impresionants, es domina tot Clermont Ferrand, el massis des puys, s'albira la zona del Puy de Sancy i el Mont Doré, davant nostre están les runes del temple erigit a mercuri, custodiat per l'enorme antena de televisió tan habituals aquí França.
El descens el fem amb cura, la carretera està a trams aixecada i pedalem sobre gravilla, deixem el trencall del sender que hem agafat i continuem fins arribar a una barrera on teòricament ens havien dit que hi havia un vigilant que no deixava passar la gent, no hi ha ningú.
Anem direcció a Clermont Ferrand per a fer el segon Big del dia el coll de Chevalard, amb una altra incursió al "sterrato", d'aquesta al ciclocros.
Bones vistes de Clermont Ferrand on hi arribem en forta baixada i travessem els seus carrers tot fent relleus amb algún que altre autobús.
Deixem el bullici de la ciutat per endinsar-nos en una no menys estressant carretera que dóna pas a una via ràpida encara més enervant en la que intercanviem poques paraules, anem en fila de dos tot desitjant que s'acabi. Afortundament no dura massa i arribem al llac de Chambon
on començarem el tercer Big del dia i el que te el nom més llarg.... el Coll de la Croix de Saint Robert.
Seguint un traçat preciós la pujada es deixa fer sense grans complicacions tot i que la calor ja comença a apretar. Arribem al coll les vistes son àmplies, paissatge molt obert, amb vessants molt suaus que permeten descansar la vista tot ficant rumb cap a la població de Mont Doré punt més occidental del bucle.
Assolim quasi en baixada una altre Big, el coll de Guery al costat del llac del mateix nom, passem per pobles de película com Orcival i afrontem l'últim port del dia abans d'arribar a l'autocaravana.
Al final 124km i 2700m
Etiquetes de comentaris:
bicicleta carretera
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada