Esquí de muntanya a la vall d'Incles

M'he llevat a les 5:45 he esmorzat com un "viking", he reescalfat el tè per a ficar-lo al termo ben calent i poc després m'ha trucat en Jordi, que mirés per la finestra que estava nevant!; però l'home del temps va dir que avui no estaria ennuvolat! al final decidim intentar-ho i la idea és atravessar la vall d'Incles amb els esquís de muntanya fins la cascada de Juclar i escalar tot el que es pugui.

Arribem a la corba de la carretera de Soldeu després d'1h de cotxe, sort que hem anat amb el cotxe del Jordi perquè amb la neu que hem trobat a l'envalira jo hagués tingut que ficar cadenes.

Aquí sembla que s'obren algunes clarianes pero la zona de Juclar es veu molt tapada. Ens calcem les botes i els esquís i carreguem les motxilles que pesen com autèntics morts!

Ens toca caminar per la carretera nevada que dóna accés al poble, en total son uns 3km molt planers. A l'inici del tram nevat ens hem trobat un land Rover llevaneus i al costat una moto de neu ( deu ser el vehicle oficial d'aquest indret).

Arribem al què a l'estiu és el parking pels cotxes, han passat 40'! poc després agafem el camí de la dreta que ens durà a creuar un petit pont sobre el riu:

A partir d'aquest punt pujarem per la riba dreta del riu i poc després ens adonem que no ha sigut una decisió correcta i per tant ens toca tornar a travessar el riu aquesta vegada sense l'ajuda de cap pont, així doncs, amb neu fins els genolls busquem el tram més estret i anem passant material a l'altre costat, el Jordi té la seva pròpia tècnica:

Entrem en una zona de bosc bastant pendent i sense traça que fa que la progressió sigui molt lenta. Poc després deixem el bosc i passem per al costat d'un salt d'aigua, comencen a caure algunes volves de neu, a partir d'aquí la traça la fem per la vora esquerra del riu, ens trobem unes roques molt grans que hem d'anar esquivant i poc després veiem el refugi de Juclar, el deixem a l'esquerra i voregem el primer dels estanys

Ja veiem la collada de Juclar, després de vorejar també el segon dels estanys aquest per la llera dreta i de remuntar uns metres arribem a la collada i el vent ens obliga a baixar amb les pells ficades uns metres vessant avall, són les 12h 30 hem trigat 4 hores a fer 700m de desnivell? millor que no ho expliquem a ningú; decidim no baixar cap a Juclar i fer mitja volta ja que el temps se'ns tira a sobre, tot baixant ens trovem a un raquetista amb el seu gos que va cap al refugi (on ha dormit aquesta passada nit) i en Jordi i jo decidim anar-hi a menjar.

Amb l'estomac una mica més ple, tot baixant veiem un petit salt d'aigua gelat i decidim anar-hi a passar l'estona:

Deu tenir sobre els 7 metres, la primera meitat 80º i la segona 90, no tenim massa temps, son les 15h, així que ens equipem i comencem a pujar, la reunio l'hem de fer en roca, amb els piolets, a l'esquerra de la vertical de la "via", en un forat en la roca, el descens el fem caminant. Comentem amb en Jordi que potser hem sigut els primers a obrir aquesta "via", sigui així o no, li ficarem nom: "la fuficie què é?"

Son les 17h15 hem pujat 5 vegades cadascú, pleguem material i comencem a baixar, ho fem com podem, el pes que duem a l'esquena no ens deixa disfrutar del 30cm de neu pols, arribem a la carretera i en pas de patinador evitem ficar pells i per fi arribem al cotxe, son les 18h hem tallat ven arran, s'acaba de fer fosc, han sigut 9h d'activitat, lo millor és que ara ens toca fer un partit de hockey gel!